Pregària amb Maria, mare del Senyor

Comparteix-Ho

Record d'Atenàgores ((1972), patriarca de Constantinoble, pare del diàleg ecumènic.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Osees 8,4-7.11-13

S'han escollit reis que jo no els havia donat,
i governants que jo no aprovava.
S'han fet ídols amb la seva plata i el seu or,
per acabar exterminats.
El teu vedell ha estat rebutjat, Samaria!
Provoqueu que m'indigni contra vosaltres.
Fins quan sereu incapaços de mantenir-vos innocents?
Aquest vedell prové d'Israel,
i no és pas Déu:
l'ha fet un artesà.
Però el vedell de Samaria
acabarà esmicolat.
Sembren ventades
i colliran tempestats.
Blat sense espiga
no dóna farina,
i si de cas en donés,
uns estrangers l'engolirien.
"Com més altars Efraïm ha dedicat,
més culpable s'ha fet.
Ha construït altars per pecar més.
Jo he escrit per a ells molts manaments de la Llei,
però ells els han mirat com si fossin una cosa estranya.
M'ofereixen els sacrificis que em pertoquen
i en mengen la carn,
però a mi, el Senyor, no em complauen.
Em recordo de les seves culpes,
els demanaré comptes dels seus pecats:
hauran de tornar a Egipte.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

En aquest passatge el profeta Osees denuncia el cisma del qual era culpable el regne del Nord, a causa de la decisió de trencar amb la casa reial de David i d'introduir la idolatria. L'absurd de la idolatria és entesa clarament pel profeta que ridiculitza els ídols com artefactes construïts per l'home: "... no és pas Déu, l'ha fet un artesà". La mentida de la idolatria no deixa de tenir conseqüències nefastes: "Sembren ventades i colliran tempestats", una afirmació encara avui recordada per assenyalar les conseqüències negatives de les males decisions. La idolatria porta a multiplicar els ídols i els cultes. Però res no canvia en els cors dels creients. La multiplicitat de cultes condueix a erigir un sol altar i un sol culte, l'altar del jo i el culte, sempre creixent encara avui, que alguns anomenen "egolatria". I en aquest altar es sacrifica tot, fins els afectes més preuats i el bé de tots que el Senyor no cessa de demanar una vegada i una altra. "Israel s'ha oblidat del seu creador i s'ha construït temples... però jo calaré foc a les seves ciutats i consumiré les seves defenses", diu el Senyor. El benestar no dura per sempre; arriba un moment que s'acaba. Jesús a la paràbola del ric insensat, que volia ampliar els seus graners per recollir totes les seves riqueses, adverteix: "Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no depèn pas dels seus béns" (Lc 12,15). I convida a "fer-se ric davant de Déu" (Lc 12,21). El Senyor no ens oblida i ens ajuda a comprendre que l'única riquesa veritable és la seva Paraula, que ens permet enriquir-nos davant seu.