LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 2 de juliol


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Amós 7,10-17

Amassià, sacerdot de Betel, va enviar aquest missatge a Jeroboam, rei d'Israel: "Amós conspira contra tu dintre mateix d'Israel. El país no pot tolerar més el que ell diu. Això és el que Amós profetitza:
"Jeroboam morirà víctima de l'espasa,
i el poble d'Israel serà deportat,
serà deportat lluny de la seva pàtria."
Després Amassià va dir a Amós:
-Vident, vés-te'n d'aquí, fuig al país de Judà i guanya-t'hi el pa fent de profeta, però aquí, a Betel, no tornis més a profetitzar-hi, que això és un santuari del rei, un temple de l'estat.
Amós li va respondre:
-Jo no era pas profeta ni formava part de cap comunitat de profetes. Era ramader i em dedicava a recollir figues de sicòmor, però el Senyor em va prendre de darrere els ramats i em va dir: "Vés a profetitzar al meu poble d'Israel." Ara, doncs, escolta la paraula del Senyor! Tu em dius que no profetitzi més contra la gent d'Israel, que no vaticini contra els descendents d'Isaac. Doncs això et fa saber el Senyor:
""La teva dona farà de prostituta per la ciutat,
els teus fills i les teves filles cauran víctimes de l'espasa,
les teves terres seran repartides;
tu moriràs en un país impur,
i el poble d'Israel
serà deportat lluny de la seva pàtria."

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquesta pàgina refereix la conversa entre el sacerdot Amassià i el profeta Amós. No parlen dels seus propis projectes o de les respectives estratègies. Tots dos transmeten la paraula d'un altre més gran que ells. Amassià transmet la paraula del rei, i Amòs la de Déu. La paraula d'Amós transmet la "visió" de Déu perquè es realitzi el seu designi de salvació. Per això és una paraula destinada, gràcies a la seva naturalesa, a canviar la historia, implicant en primer lloc al profeta -fins i tot a costa de la seva vida- i més tard a tots aquells que són convidats a escoltar-la. Amasià expulsa el profeta del temple que ja no és la morada de Déu, sinó que ha estat transformat en "santuari" del rei. Una cosa semblant succeirà en el temple de Jerusalem quan es converteix en un mercat en lloc d'una casa de pregària, i provoca la reacció violenta de Jesús. Amos, que es va deixar agafar pel Senyor, anuncia sense por la paraula de Déu amb la consegüent denúncia de les injustícies i els abusos dels rics en relació als pobres. Ell no pertany a cap casta, ni reclama un lloc privilegiat que el distingeixi dels altres. El profeta, que es va deixar seduir pel Senyor, troba en ell tota la seva força. El que li passa al profeta li passa també a la comunitat cristiana, entesa com un poble profètic.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.