Comparteix-Ho

Festivitat dels sants apòstols Pere i Pau
Festivitat dels sants apòstols Pere i Pau, màrtirs a Roma cap als anys 60-70.
Memòria del beat Ramon Llull (1235-1316). Català, proper a l'esperit de sant Francesc, va estimar els musulmans i va promoure el diàleg entre els creients.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 16,13-20

Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:
-Qui diu la gent que és el Fill de l'home?
Ells respongueren:
-Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.
Ell els pregunta:
-I vosaltres, qui dieu que sóc?
Simó Pere respongué:
-Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
Llavors Jesús li va dir:
-Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.
(Mc 8,31-9,1; Lc 9,22-27)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Avui celebrem la festa dels sants apòstols Pere i Pau, una memòria que acompanya la història quasi bimil·lenària de l'Església, en particular de l'Església de Roma, on van ser testimonis de la seva fe fins al martiri. Pere va ser cridat per Jesús mentre reparava les xarxes vora el mar de Galilea. Quan aquell jove mestre de Natzaret el va cridar a viure una vida més profunda i a pescar homes i no peixos, "deixant les xarxes, el va seguir", diu l'evangelista. Després el trobem entre els Dotze. Pere se sentia fort i segur, però la nit de la detenció de Jesús només va caldre la paraula d'una serventa per dur-lo a la traïció. I quan, la mateixa nit, va creuar la mirada amb l'esguard ple de tendresa de Jesús, va plorar i va entendre que la seva única força residia en aquell rostre. El veritable Pere -el deixeble al qual Jesús confia el seu ramat- és l'home dèbil que es deixa tocar per l'Esperit de Déu i, abans que tots, proclama: "Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu". El Senyor va fer de la seva debilitat la "pedra" de l'edifici espiritual del que tots formem part.
A Pau, de jove, el trobem en la lapidació d'Esteve, vigilant els mantells dels qui l'apedregaven. Amb gran zel combatia la jove comunitat cristiana. Fins i tot va aconseguir que l'autoritzessin a perseguir-la. Però en el camí de Damasc el Senyor el va fer caure del cavall de les seves seguretats i del seu orgull. Com Pere després de la traïció, també Pau es va sentir tocar el cor: no li van brollar llàgrimes, però els seus ulls van quedar tancats i va deixar de veure-hi. I ell, acostumat a guiar-ne d'altres, va haver de ser agafat de la mà i conduït a Damasc. L'Evangeli predicat fraternalment per Ananies li va obrir el cor i els ulls. I Pau va predicar l'Evangeli de Jesús, primer als jueus i després als pagans. Va sortir de les habituals fronteres de la primera comunitat cristiana i va fer universal la missió de l'Evangeli.
L'Església els recorda junts, unint el preciós testimoni de tots dos. Tots dos, amb les seves diferents riqueses, amb el seu carisma, han fundat l'única Església de Crist, i en particular la de Roma, que presideix en la caritat, com deien els Pares. Les seves peculiaritats formen part de la fe i de la vida de l'Església de Roma, de la nostra mateixa fe, de la fe de la Comunitat de Sant'Egidio que és marcada plenament pel seu carisma. Recordem amb afecte el que ens deia sant Joan Pau II: "on sigui que aneu sigueu sempre de Roma". Volia subratllar una fe que respira arreu amb l'esperit d'aquests dos testimonis: la fe humil i ferma de Pere, i el cor gran i missioner de Pau.