Pregària per l’Església

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Gènesi 17,3-9

Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:
-Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d'una multitud de pobles. Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d'una multitud de pobles. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d'ells per sempre; i jo seré el seu Déu.
Déu digué encara a Abraham:
-Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

L'experiència de l'exili i de la dominació estrangera -l'època en què va ser escrit aquest relat bíblic- havia reduït Israel a un petit romanent que veia posada a dura prova la promesa que Déu li havia fet de ser un poble gran i nombrós, i de posseir una terra fèrtil per viure, una pàtria estable on prosperar i un lloc segur on viure en pau. En aquests temps d'esclavitud, de privacions i de sofriment, Israel recorda les antigues promeses d'"aliança perpètua" que Déu va fer amb Abraham d'esdevenir "pare d'una multitud de pobles" i d'habitar la terra de Canaan. En recordar aquesta aliança el poble d'Israel no invoca simplement una antiga memòria, no retorna al record d'un passat gloriós sinó que actualitza la promesa. És així mateix cada vegada que s'escolten les Escriptures, com ens passa a nosaltres, deixebles de Jesús. En obrir el llibre de les Sagrades Escriptures, especialment en els moments de la pregària comuna, el Senyor que baixa novament entre el seu poble i ens parla, ens reconstrueix precisament com un poble que escolta la seva Paraula, ens enforteix amb el seu Esperit, ens retorna al seu somni, ens intensifica la vocació de ser testimonis del seu amor en el món i ens confirma la promesa del futur. Per això pot demanar a Abraham i també a nosaltres: "Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança".