Pregària amb Maria, mare del Senyor

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jaume 1,12-18

Feliç l'home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l'estimen. Que ningú, quan és provat, no digui: "És Déu qui em tempta." Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú. Cadascú és temptat pels propis desigs, que l'atreuen i el sedueixen. Després, aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, quan és consumat, infanta la mort.
No us enganyeu, germans meus estimats. Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació. Ell ha decidit engendrar-nos amb la paraula de la veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

"Feliç l'home que es manté ferm en les proves!", escriu Jaume. Així ho va fer Jesús i va rebre "la corona de la vida". No és Déu qui envia les temptacions, la carta ho diu ben clar: "Déu no tempta ningú". Moltes vegades sentim afirmar -en alguna ocasió ho pensem també nosaltres- que el mal ve de Déu. El mal brolla d'un cor que cedeix a les passions, és a dir, a l'instint de l'amor per un mateix. Si es cedeix a les passions que atrauen i sedueixen, es cau en el pecat, com Caín que no va saber "dominar l'instint" i va arribar a l'assassinat del seu germà. L'apòstol ens recorda que és una insensatesa creure que podem controlar les nostres passions o el mateix pecat, en realitat ens atrauen els instints i l'amor per nosaltres mateixos. De vegades tenim la convicció insensata de poder dominar el mal, de poder-lo controlar, com molts costums, pensaments i tradicions, que ens pensàvem poder aturar en el nostre cor, però que en realitat ens dominen. La carta ens diu que és possible confiar en el Senyor per resistir i vèncer l'atac del mal. El Pare de la llum no és indecís o ple de dubtes, en ell no hi ha "canvi ni ombra de variació", no obstant les moltes decepcions que li causen els homes. El Senyor que ha creat el cel i la terra -assegura Jaume- concedeix amb abundància els seus dons als homes, i per sobre de tot els dóna la vida amb "la paraula de veritat". La predicació de l'Evangeli és com el principi matern que ens genera nova vida. Nosaltres som la primícia dels fills de Déu, la llavor de la nova creació.