Pregària per l’Església

Comparteix-Ho

Pregaria per la unitat de les Esglésies. Memòria particular de les comunitats cristianes d'Àfrica.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1r Samuel 18,6-9; 19,1-7

Un dia que David tornava victoriós amb les seves tropes de les campanyes contra els filisteus, de totes les poblacions d'Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tamborins i dels ferrets, i amb crits d'alegria. Les dones, tot dansant, repetien aquesta corranda:
"Saül en mata a milers,
i David, a desenes de milers."
A Saül no li va caure gens bé, aquell cant, i es va indignar molt. Deia:
-A David, desenes de milers, i a mi, milers i prou! Només caldria que el fessin rei!
Des d'aquell dia, Saül mirava David de mal ull.
Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb tots els seus consellers del seu propòsit de matar David. Però el seu fill Jonatan, que estimava molt David, el va informar del pla:
-El meu pare Saül et vol matar. Demà al matí vés amb compte i queda't amagat en un lloc secret. Jo sortiré amb el meu pare i l'acompanyaré al camp on tu seràs. Li parlaré de tu, veuré com va la cosa i t'ho faré saber.
Jonatan va parlar a favor de David al seu pare Saül. Li va dir:
-Tu, rei, no has de fer cap mal al teu servent David. Ell no te n'ha fet cap a tu. Ben al contrari, la seva actuació t'ha estat molt profitosa: es va jugar la vida per matar aquell filisteu, i aquell dia el Senyor va donar una gran victòria a Israel. Tu mateix, en veure-ho, te'n vas alegrar. Per què vols pecar vessant sang innocent, matant David sense cap motiu?
Saül va fer cas del que Jonatan li deia, i va fer aquest jurament:
-Per la vida del Senyor, juro que David no morirà!
Jonatan va cridar David i li explicà aquesta conversa. Després Jonatan va portar David a Saül, i David va tornar a estar al seu servei com abans.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El text comença amb una de les més belles descripcions sobre l'amistat que es troben a la Bíblia, la de Jonatan i David. Des del primer trobament tots dos se senten "lligats" l'un a l'altre per tota la vida. L'amistat arriba fins al punt que l'un s'identifica amb l'altre. I aquest és el sentit del "pacte" que estableixen. El lliurament, per part de Jonatan dels seus vestits i les seves armes a David va més enllà del simple acte de generositat del príncep cap al jove pastor que no té vestits apropiats a la cort ni armes per combatre. Jonatan es reconeix en David en un lligam etern. De la mateixa manera, Saül es complau en David per confiar-li diverses missions militars. La fama del jove cap de l'exèrcit és cada vegada més gran. El rei, atrapat per un fort sentiment de gelosia, comença a pensar que David pot arribar a ser una amenaça per a ell: el jove guerrer pot maquinar per prendre-li el tron. Saül, però, necessita David perquè és l'única persona que l'ajuda en la seva malaltia. Tanmateix, rosegat per l'enveja mira de matar-lo mentre està tocant la cítara per alleugerir els seus mals. Després, li confia missions perilloses que David porta sempre a bon fi, amb la qual cosa creix el favor del poble. Saül està convençut que David representa per a ell una amenaça intolerable. I si primer va tractar d'eliminar-lo de forma indirecta, ara vol fer-ho obertament. Confia aquest propòsit al seu fill Jonatan, que "estimava molt David" (v. 1). Jonatan, portat per la seva amistat, li fa saber les intencions del pare i li suggereix que es retiri a un lloc apartat. Intercedeix després davant Saül, dient-li que David ha estat no solament audaç i valent, sinó que sempre ha actuat amb lleialtat. Saül, de moment, es deixa convèncer i promet no matar David (v. 6), que es reincorpora al servei del rei (v.7). David continua obtenint èxits militars contra els filisteus (v. 8), però Saül, en lloc d'alegrar-se'n, cada vegada li té més enveja. L'ànim del rei es troba totalment esclavitzat pels seus instints assassins: decideix matar David així que surti de casa el matí del dia següent. Mical, l'esposa de David, se n'assabenta i el fa escapar a través de la finestra. A través de l'amistat amb Jonatan, Déu impedeix que Saül dugui a terme el seu pla.