Pregària amb Maria, mare del Senyor

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1r Samuel 1,9-20

En acabar l'àpat a Siló, Anna es va dirigir al santuari del Senyor. El sacerdot Elí s'estava assegut en un tamboret a l'entrada del santuari. Ella, plena d'amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor i li va fer una prometença:
-Senyor de l'univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t'oblides de la teva serventa i em dónes un fill, te l'oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca. Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda, i li digué:
-¿En tens per a molt, d'estar aquí borratxa? Vés a dormir el vi que portes!
Anna va respondre:
-No, senyor meu. Sóc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. Tan sols obria el cor al Senyor. No prenguis la teva serventa per una qualsevol. M'expressava així perquè estic molt trista i abatuda.
Elí va dir:
-Vés-te'n en pau i que el Déu d'Israel et concedeixi allò que li has demanat.
Ella respongué:
-Senyor meu, que tingui sempre el teu favor!
Anna se'n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d'abans.
L'endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se'n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d'ella. Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: "L'havia demanat al Senyor."

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'angoixa d'Anna per la seva esterilitat es torna pregària al Senyor. Ella sap que pot confiar en el Senyor. Es dirigeix, per tant, al temple a Siló i prega davant el Senyor prometent-li que si li concedeix un fill el consagrarà a ell. Anna demostra no solament una confiança total en el Senyor sinó també un sentit generós de la vida: demana el fill no per a si mateixa sinó perquè serveixi al Senyor. Anna no deixa de pregar. Està convençuda que, si és escoltada, el fill serà fruit del Senyor i de la seva benvolença. El sacerdot Elí, que l'està observant mentre prega, pensa que està embriagada de tant poc ritual com era aquella pregària. Aquella pregària era en realitat el crit d'una dona desesperada i no la recitació d'una formula estereotipada. Elí no ho comprèn i reprova Anna. Però aquesta li respon: "Sóc una dona atribolada... Tan sols obria el cor al Senyor". Llavors Elí, la tranquil·litza i la beneeix dient-li: "Ves-te'n en pau i que el Senyor d'Israel et concedeixi allò que li has demanat". Gràcies a aquestes paraules, Anna comprèn que ha estat escoltada, no dubta perquè: "allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà" (vegeu Lc 1,45). Desapareixen el seu dolor i la seva desesperació: és una dona nova a qui ha estat retornada la vida. El Senyor li torna el cos beneit, com diuen els Pares de l'Església, perquè ha cregut en la Paraula de Déu. Anna sap que Samuel és un fill donat pel Senyor i per la seva misericòrdia.