Pregària amb Maria, mare del Senyor

Comparteix-Ho

Festa de sant Josep, espòs de Maria que amb humilitat "prengué ell mateix l'infant.
Aniversari de la inauguració del ministeri pastoral del papa Francesc.


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mateu 1,16.18-21.24

i Jacob va ser el pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l'anomenat Messies.
El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

L'Església celebra avui la festa de sant Josep, l'espòs de Maria. Ell, descendent de la casa de David, va tenir el deure de vincular Jesús a la descendència davídica, de reassumir les figures dels patriarques, que moltes vegades havien rebut en somnis la revelació de Déu, i de fer tornar a recórrer a Jesús infant el camí de l'èxode d'Egipte a la terra promesa, inserint-lo plenament en la història d'Israel per fer-lo hereu de la promesa. Home del silenci, Josep aprèn dia rere dia quina és la voluntat del Senyor i a obeir-la. Una llegenda antiga diu que va morir amb la gran pau que li va donar Jesús. Per això, en la tradició occidental aviat es va començar a invocar-lo per rebre el do d'una bona mort. Les Esglésies d'Orient el recorden junt amb David i Jaume, germà del Senyor, l'endemà de Nadal. La seva figura lligada a la infància de Jesús, ens reclama l'actitud d'escolta indispensable que ha de tenir cada creient, sobretot en els moments en els quals les dificultats sembla que ens sobrepassen. El fragment evangèlic de Mateu ens narra de quina manera Josep és involucrat en el misteri del naixement de Jesús. L'evangelista sembla voler remarcar la irregularitat d'aquest naixement. Parla de Josep i del drama que està vivint. Com marit traït, hauria de celebrar un divorci oficial i exposar Maria a l'acusació d'adulteri. Per això havia decidit repudiar la seva jove esposa, però en secret. Era un acte de justícia discret, es podria dir misericordiós. Tanmateix, aquell home just, molt més honest que les lleis, si hagués fet això, hauria actuat contra la justícia més profunda de Déu. Hi ha, en realitat, un més enllà de Déu que l'àngel li revela. Josep l'escolta i comprèn allò que està succeint al seu voltant i en el seu interior. Així esdevé deixeble de l'Evangeli. I l'àngel va continuar: "i li posaràs el nom de Jesús". Josep ha de reconèixer i dir qui és aquell fill. Per això és la imatge del creient que sap escoltar i sap prendre Jesús amb ell. Si escoltem l'Evangeli també arribarem a prendre Jesús amb nosaltres com l'amic de la nostra vida, de tota la nostra vida.