Pregària per la pau

Comparteix-Ho

Memòria de sant Ciril, bisbe de Jerusalem ((387). Pregària per Jerusalem i per la pau a Terra Santa. Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Daniel 9,4b-10

Hem pecat, hem comès el mal, som culpables i rebels. Ens hem apartat dels teus manaments i de la teva Llei. No vam escoltar els teus servents, els profetes, que parlaven en nom teu als nostres reis, als nostres caps, als nostres pares i a tota la gent del país. Tu has estat bondadós, Senyor, però a nosaltres tan sols ens queda la vergonya que passen avui els homes de Judà, els habitants de Jerusalem i tot el poble d'Israel, els de prop i els de lluny, escampats per tots els països on tu els vas dispersar perquè t'havien estat infidels. A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres governants, als nostres pares, tan sols ens queda la vergonya que passem, perquè hem pecat contra tu; en canvi, tu, Senyor, Déu nostre, ets misericordiós i perdones les nostres rebel·lions. Nosaltres, Senyor, Déu nostre, no t'hem escoltat quan ens deies que seguíssim les instruccions que ens donaves mitjançant els teus servents, els profetes.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mentre fem els primers passos en aquest temps de Quaresma, la litúrgia de l'Església posa als nostres llavis la pregària que el profeta Daniel dirigeix al Senyor intercedint per tot el poble. Les paraules del profeta comencen amb una confessió sincera de la infidelitat a Déu per part del poble, que no obstant això havia observat el pacte acordat al Sinaí. La traïció no tenia excusa: el poble i els seus governants havien estat advertits, de generació en generació, pels profetes enviats expressament per Déu per advertir-los de la seva infidelitat. Per això el profeta pot confessar: "Tu has estat bondadós, Senyor, però a nosaltres tan sols ens queda la vergonya" (v. 7). El profeta reconeix en la pregària que la vergonya és ara un sentiment compartit per tots els jueus, tant pels que són a casa com els que viuen a l'exili. Tots, sense excepció i sense cap mena de distinció, són conscients d'aquest pecat tan greu que és a l'arrel de cada tragèdia que s'abat sobre Israel. El profeta és conscient que l'incompliment del pacte requeriria una condemna per part de Déu. I aquí radica l'audàcia de la pregària que el profeta adreça al Senyor: vol entendrir-li el cor perquè sigui misericordiós amb el seu poble. La confessió dels pecats obre sens dubte la porta a la petició de perdó invocat pel per la ciutat i la seva gent, però justament la confiança en la misericòrdia de Déu fa que sigui una realitat l'esperança de rebre el perdó. El Senyor escoltarà la pregària de Daniel i li indicarà un temps concret "per a posar fi a la infidelitat, cancel·lar el pecat i expiar la culpa" (veure Dn 9,24): setanta setmanes, després les quals arribarà la indulgència jubilar. La confiança en la misericòrdia de Déu és la raó de l'eficàcia de l'oració de Daniel. Jesús els ho diu moltes vegades als seus deixebles. I també a nosaltres.