LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per la pau
Paraula de déu cada dia

Pregària per la pau

Memòria de sant Ciril, bisbe de Jerusalem ((387). Pregària per Jerusalem i per la pau a Terra Santa. Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària per la pau
Dilluns 18 de març

Memòria de sant Ciril, bisbe de Jerusalem ((387). Pregària per Jerusalem i per la pau a Terra Santa. Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Daniel 9,4b-10

Hem pecat, hem comès el mal, som culpables i rebels. Ens hem apartat dels teus manaments i de la teva Llei. No vam escoltar els teus servents, els profetes, que parlaven en nom teu als nostres reis, als nostres caps, als nostres pares i a tota la gent del país. Tu has estat bondadós, Senyor, però a nosaltres tan sols ens queda la vergonya que passen avui els homes de Judà, els habitants de Jerusalem i tot el poble d'Israel, els de prop i els de lluny, escampats per tots els països on tu els vas dispersar perquè t'havien estat infidels. A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres governants, als nostres pares, tan sols ens queda la vergonya que passem, perquè hem pecat contra tu; en canvi, tu, Senyor, Déu nostre, ets misericordiós i perdones les nostres rebel·lions. Nosaltres, Senyor, Déu nostre, no t'hem escoltat quan ens deies que seguíssim les instruccions que ens donaves mitjançant els teus servents, els profetes.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mentre fem els primers passos en aquest temps de Quaresma, la litúrgia de l'Església posa als nostres llavis la pregària que el profeta Daniel dirigeix al Senyor intercedint per tot el poble. Les paraules del profeta comencen amb una confessió sincera de la infidelitat a Déu per part del poble, que no obstant això havia observat el pacte acordat al Sinaí. La traïció no tenia excusa: el poble i els seus governants havien estat advertits, de generació en generació, pels profetes enviats expressament per Déu per advertir-los de la seva infidelitat. Per això el profeta pot confessar: "Tu has estat bondadós, Senyor, però a nosaltres tan sols ens queda la vergonya" (v. 7). El profeta reconeix en la pregària que la vergonya és ara un sentiment compartit per tots els jueus, tant pels que són a casa com els que viuen a l'exili. Tots, sense excepció i sense cap mena de distinció, són conscients d'aquest pecat tan greu que és a l'arrel de cada tragèdia que s'abat sobre Israel. El profeta és conscient que l'incompliment del pacte requeriria una condemna per part de Déu. I aquí radica l'audàcia de la pregària que el profeta adreça al Senyor: vol entendrir-li el cor perquè sigui misericordiós amb el seu poble. La confessió dels pecats obre sens dubte la porta a la petició de perdó invocat pel per la ciutat i la seva gent, però justament la confiança en la misericòrdia de Déu fa que sigui una realitat l'esperança de rebre el perdó. El Senyor escoltarà la pregària de Daniel i li indicarà un temps concret "per a posar fi a la infidelitat, cancel·lar el pecat i expiar la culpa" (veure Dn 9,24): setanta setmanes, després les quals arribarà la indulgència jubilar. La confiança en la misericòrdia de Déu és la raó de l'eficàcia de l'oració de Daniel. Jesús els ho diu moltes vegades als seus deixebles. I també a nosaltres.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.