Pregària de la vigília

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1a Corintis 15,35-37.42-49

Potser algú preguntarà: "I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?" Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort. I allò que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta; Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, i ressuscita incorruptible; se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; és sembrat feble, i ressuscita ple de força. És sembrat un cos terrenal, i ressuscita un cos espiritual. Perquè, així com hi ha un cos terrenal, també hi ha un cos espiritual. Així ho diu l'Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser viu i terrenal; però el darrer Adam és esperit que dóna vida. No és primer l'ésser espiritual, sinó el terrenal, i l'espiritual ve després. El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Així com som semblants a l'home fet de pols, també serem semblants a l'home que és del cel.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'apòstol, per tal de respondre a la pregunta sobre la resurrecció de la carn, molt freqüent entre els cristians de Corint, recorre a l'exemple de la llavor (el cos terrenal) que una vegada morta es converteix en una planta (el cos ressuscitat). A través d'aquesta imatge afirma que el dia de la resurrecció serem els mateixos però també serem diversos, amb la nostra "carn" però revestits d'incorruptibilitat. Es podria dir que la resurrecció és el final d'un procés que dura tota la vida. Cap de nosaltres pot imaginar com seria un cos ressuscitat. Però ens en podem fer una idea a partir dels relats evangèlics que expliquen els dies de Jesús després de Pasqua. Els Evangelis presenten el mateix Jesús que havia mort a la creu -té encara els senyals dels claus a les mans i als peus i la ferida del costat- però que ara és diferent: els dos d'Emmaús de moment no el reconeixen, com tampoc el reconeixen Maria i els altres deixebles. Cal estar amb ell, escoltar-lo, tractar-lo per reconèixer-lo ressuscitat. Només sent homes "espirituals" podrem reconèixer un cos espiritual. Pau suggereix que la resurrecció -tan per comprendre-la com sobretot per rebre-la- requereix d'un camí interior, d'una transformació del cor i de la ment, i també del cos, és a dir, de les nostres actituds. Es tracta de posar dins nostre "llavors d'immortalitat", escoltant l'Evangeli, participant en la santa Litúrgia, vivint la comunió amb els creients i l'amor pels pobres, el compromís per la pau i la fraternitat entre els pobles. D'aquesta manera creix en nosaltres aquella llavor d'immortalitat que rebem el dia del Baptisme. Aquesta llavor ha de ser custodiada, protegida, cultivada cada dia.