Pregària de la vigília

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

2a Timoteu 4,1-8

Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestació i pel seu Regne: proclama la Paraula, insisteix quan és oportú i quan és inoportú, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar. Perquè vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els propis desigs i buscant qui els afalagui les orelles, s'envoltaran d'un munt de mestres, es negaran a escoltar més la veritat i es desviaran cap a les faules. Tu, però, sigues sobri en tot, suporta els sofriments, fes obra d'evangelitzador, compleix bé el teu ministeri.
Pel que fa a mi, ja estic a punt d'oferir la meva vida com una libació; ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. I des d'ara tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestació.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mentre la carta s'atansa a la seva conclusió, Pau insisteix encara més en les recomanacions que fa a Timoteu. Està preocupat pel destí de la comunitat i vol que el deixeble estigui preparat per guiar-la. No té por de posar-li davant els ulls la gravetat de la responsabilitat que li espera, fins el punt que comença les recomanacions amb una solemne exhortació posant-lo davant de Déu i de Jesús, el Senyor, jutge suprem. L'apòstol recorda a Timoteu l'eterna sentència de Jesucrist, que jutjarà "els vius i els morts", i també la seva tasca de pastor de la comunitat. La primera obra que li encomana és l'anunci de la "Paraula". Cap consideració humana ha de condicionar la predicació de l'Evangeli. No importa si és més o menys acceptada pels homes i tampoc no importa si el temps, la manera o les circumstàncies de la predicació troben o no el favor dels homes. Pau exhorta Timoteu a mostrar sobrietat i presentar el missatge evangèlic amb prudència i claredat, però també amb fermesa. La predicació de la Paraula de Déu comporta sofriments i humiliacions, com ho demostra la mateixa vida de Pau. Aquest li escriu mentre té davant seu la mort. Sap que s'acosta el moment en què la seva sang serà vesada com una ofrena sacrificial a Déu en el martiri. En qualsevol cas, la seva mort serà un "retorn" al Senyor. Gira la mirada enrere, repassa la seva vida: ha estat un "combat", però ha custodiat i conservat la fe en Crist. Pot, per tant, esperar amb una esperança ferma "la corona de la victòria", com un atleta que ha tocat la línia de meta victoriós. Sap que la corona de la victòria no la rebrà sol, sinó amb els deixebles que esperen amb amor la seva manifestació. És el destí comú al regne al qual són cridats tots els deixebles: un no es salva tot sol, sinó amb els altres.