Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Isaïes 58,9b-14
si dónes el teu pa als famolencs
i satisfàs la fam dels indigents,
llavors la teva llum s'alçarà en la foscor,
el teu capvespre serà clar com el migdia.
En tot moment el Senyor et conduirà,
en ple desert saciarà la teva fam,
et farà fort i vigorós
i seràs com un hort amarat d'aigua,
com una font que mai no s'estronca.
Reconstruiràs les ruïnes antigues,
consolidaràs els fonaments abandonats segles i segles.
Et diran: Reconstructor de muralles,
repoblador de ciutats.""
"Si t'abstens de treballar en dissabte
i de vetllar pels teus interessos en aquest dia sant;
si tens el dissabte per un dia de delícies,
si el consideres un dia de glòria consagrat al Senyor;
si l'honores i no t'ocupes de cap feina,
no mires pel teu interès
ni et dediques a parlar sense mida,
llavors trobaràs en mi, el Senyor, les teves delícies.
Et conduiré als cims invencibles
i t'alimentaré de l'heretat de Jacob, el teu pare.
Jo mateix, el Senyor, he parlat."
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
El temps de dejuni que el poble està practicant ha de convertir-se en un temps oportú per eliminar "tots els jous", per "no assenyalar amb el dit per acusar", i per obrir el cor als "famolencs" i als afligits. El dejuni separat de la misericòrdia no porta a Déu ni garanteix una vida digna. És necessari dejunar de nosaltres mateixos, del nostre orgull. Aquest dejuni no perjudica en absolut les nostres vides. Al contrari, crearà en elles espais de misericòrdia. Es tracta de l'experiència que el profeta descriu com la reconstrucció d'una ciutat destruïda: "Et diran: "Reconstructor de muralles, repoblador de ciutats"". Si practiquem aquest dejuni i, per tant, manifestem sol·licitud i solidaritat amb els oprimits i els pobres, cada deixeble serà llum per al món i podrà ser guarit de les seves ferides. El moment culminant d'aquest dejuni es mostra en situar el dissabte, el dia del Senyor, al centre de la vida. Per als cristians, és el dia de la resurrecció de Jesús, el dia de la Pasqua, quan el Senyor completa la creació amb la resurrecció de Jesús d'entre els morts. La pregària diària del vespre, en què ens nodrim de la predicació de la Paraula de Déu, es converteix en el cor dels nostres dies. La Paraula de Déu il·lumina els nostres passos i ens fa redescobrir l'orientació de la nostra vida. Com escriu el profeta: "Et conduiré als cims invencibles" per entreveure ja des d'ara el destí de glòria al que tots estem cridats.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
