LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia

Pregària de la vigília

Inici de la setmana de pregària per la unitat dels cristians. Memòria particular de l'Església catòlica. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 18 de gener

Inici de la setmana de pregària per la unitat dels cristians. Memòria particular de l'Església catòlica.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1r Samuel 9,1-4.17-19.26; 10,1

Hi havia un home a la tribu de Benjamí que es deia Quix i era fill d'Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d'Afíah, fill d'un benjaminita. Era un home valent. Tenia un fill que es deia Saül, jove i ben plantat. Entre els israelites no n'hi havia cap de tan ben plantat. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots.
Un dia es van perdre les someres de Quix, el pare de Saül, i Quix digué al seu fill:
-Pren un dels mossos i vés a buscar les someres.
Van recórrer les muntanyes d'Efraïm i travessaren la regió de Xalixa, però no les van trobar. Passaren per la regió de Xaalim, i no hi eren. Van travessar el territori de Benjamí i tampoc no les hi trobaren. Quan Samuel, doncs, veié Saül, el Senyor li va fer entendre que aquell era l'home de qui li havia dit: "Aquest governarà el meu poble." Saül s'acostà a Samuel, que era sota el portal de la vila, i li demanà:
-¿Em podries dir on és la casa del vident?
Samuel li va respondre:
-Sóc jo, el vident. Puja davant meu a dalt del turó sagrat. Avui menjareu amb mi i, demà al matí, després de dir-te tot el que et pot interessar, te'n podràs anar. L'endemà es desvetllaren a trenc d'alba. Samuel anà a cridar Saül al terrat dient-li:
-Lleva't, que em vull acomiadar de tu.
Saül es va llevar, i ell i Samuel sortiren junts. Llavors Samuel va agafar l'ampolleta de l'oli i el vessà sobre el cap de Saül. Després el va besar i li digué:
-¿No és veritat que el Senyor t'ha ungit com a sobirà del seu poble?

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Senyor es deixa commoure per la trista situació del seu poble. I intervé movent el fil dels esdeveniments. En general, es tracta de fets secundaris, de personatges menors, dels quals mai no s'esperaria una intervenció divina. En realitat, tot passa perquè es manifesti que tot el que succeeix és obra del Senyor i només d'ell. També l'elecció de Saúl és dins d'aquesta lògica. Després d'escoltar la notícia que li comunica Samuel, Saül resta sorprès i replica: "¿No sóc jo benjaminita, d'una de les tribus més petites d'Israel? ¿I no és la meva família la darrera de totes les famílies de la tribu de Benjamí? Per què em dius tot això? (v. 21). Però aquesta és la manera d'actuar de Déu. Samuel és advertit per Déu el dia abans del trobament amb Saül. I quan es troben té lloc la investidura. No es tracta d'un ritus esotèric i misteriós. És precisament en el trobament humà, en el parlar directe entre les persones que es realitza el pla de Déu. Saül no coneix Samuel i no disposa de recursos especials per descobrir-lo. No és un "endeví", sinó un profeta, un home de Déu. Primer pregunta a les noies, i més tard a un desconegut que troba pel camí. Samuel tampoc no coneix Saúl, però confia en el Senyor, el qual li indicarà l'elegit. Saúl, cerca les someres perdudes i troba un profeta; vol recompensar-lo per l'ajuda que li pugui prestar i, en canvi, és convidat a participar en un banquet i a passar la nit en aquell poble; pregunta per les seves someres i rep la seguretat que Samuel li dirà tot el que pensa; no posseeix res (el diner és del servent) i li diuen que a la seva família li pertanyen "les millors riqueses d'Israel". En la conversa amb Samuel, Saúl li pregunta com pot ser que "les millors riqueses d'Israel" li siguin destinades a ell, a un membre de la tribu més petita i de la família menys important d'aquesta tribu. La pregunta no obté cap resposta, però Samuel el fa seure en el primer lloc en el banquet: "Aquell dia, doncs, Saúl va menjar amb Samuel". En aquell àpat al voltant de la taula s'estableix un vincle d'amor i de fraternitat. L'amistat en la Bíblia és part integrant de la fe del creient, o millor dit, és la manera de viure la fe amb Déu i entre nosaltres.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.