Pregària de la vigília

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Miquees 7,14-15.18-20

Amb la teva vara, Senyor,
pastura el teu poble,
el ramat que és la teva heretat,
que viu solitari,
com una garriga enmig de jardins.
Que pasturi com en temps antic
a Basan i a Galaad!
Diu el Senyor: «Com en els dies que vas sortir
del país d'Egipte,
jo faré veure meravelles als egipcis.»
Quin déu es pot comparar amb tu,
tu que perdones les culpes
i passes per alt les infidelitats
de la resta del teu poble,
de la teva heretat?
No mantens per sempre l'enuig:
tu et complaus a estimar.
De nou et compadiràs de nosaltres:
trepitjaràs les nostres culpes
i llançaràs al fons del mar
tots els nostres pecats.
Seràs fidel amb els de Jacob
i misericordiós amb els d'Abraham,
tal com vas jurar als nostres pares
des dels temps antics.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El text de Miquees que hem escoltat és una veritable litúrgia de l'esperança, en la qual es teixeix un diàleg especial entre Déu i Israel. En un primer moment, el profeta suplica al Senyor que intervingui a favor del seu poble i repeteixi els prodigis de l'Èxode: "Com en els dies que vas sortir del país d'Egipte, jo faré veure meravelles als egipcis" (v. 15). I mira de recordar-li per què es va veure obligat a intervenir. La raó fonamental és la seva misericòrdia, a la que Miquees eleva un breu, i alhora intens, cant: "Quin déu es pot comparar amb tu, tu que perdones les culpes i passes per alt les infidelitats de la resta del teu poble, de la teva heretat? No mantens per sempre l'enuig: tu et complaus a estimar" (v. 18). A continuació, com si es dirigís al poble, el profeta elabora una petita meditació que té l'objectiu de suscitar l'esperança: "De nou et compadiràs de nosaltres" (v. 19), assegura el profeta. I mostra amb dues imatges potents la realització de la misericòrdia de Déu: "trepitjaràs les nostres culpes i llançaràs al fons del mar tots els nostres pecats" (v. 19.). El Senyor farà naufragar les nostres iniquitats i el nostres pecats. ¿Com -podem concloure- no commoure'ns d'un amor tan gran i no deixar-nos estimar per un Déu disposat no tan sols a oblidar, sinó a eliminar els nostres pecats? Déu perdona els pecats d'Israel perquè s'ha compromès amb els "nostres pares des dels temps antics", per això demostrarà encara la seva fidelitat i la seva benevolència. Tot això es revelarà en la seva plenitud quan enviarà el seu Fill al món, perquè prengui sobre les seves espatlles el pes dels pecats i els destrueixi del tot amb la seva passió a la creu. El rostre de Jesús és el rostre de la misericòrdia que salva.