LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 23 de novembre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 21,5-11

Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:
-De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.
Llavors li preguntaren:
-Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué:
-Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps s'acosta." No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
Després els va dir:
-Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El moment de creure en l'Evangeli ja ha arribat i és aquest. La decisió de seguir Jesús no s'ha de posposar. O es realitza ara o ens arrisquem a perdre-la per sempre. La garantia del futur i de la salvació no resideix en la magnífica construcció del temple, ni en la de les nostres construccions humanes encara que siguin religioses, sinó en la plena confiança en Ell, en la decisió de seguir-lo. La fe no és simplement l'adhesió a la veritat abstracta. És un fet molt més senzill i més compromès: creure és enamorar-se de Jesús. Aquesta fe, plena d'amor i de compromís personal, és la veritable roca angular sobre la qual edificar el present i el futur de la nostra vida. I també la de la societat en la qual vivim. No som una pedra isolada, sinó part d'un edifici que el Senyor construeix amb nosaltres ja des d'ara. Cal, per tant, estar ben alerta per no deixar-se enganyar pels falsos profetes, els aliens a nosaltres (com les modes i els costums d'aquest món), i els que s'amaguen en el nostre cor (com les actituds, l'orgull, l'amor per un mateix). Aquests falsos profetes destrueixen, no edifiquen. L'única profecia que enforteix la nostra vida és l'Evangeli. I és precisament la seva força la que ens impedeix de resignar-nos al mal, de resignar-nos a un futur sense esperança. Encara avui veiem pobles que lluiten entre si, conflictes que colpegen pobles sencers causant moltíssimes víctimes innocents, esdeveniments terribles que causen horror i espant. El Senyor, davant d'un món que no sap donar-se pau, ens demana que siguem amb ell constructors de pau i testimonis d'esperança en un futur de salvació. La fe és optar per caminar amb Jesús, sabent que la força de la resurrecció vencerà el príncep d'aquest món i la força del mal serà sotmès a la força de l'amor del Senyor.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.