LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia

Pregària de la santa creu

Memòria de Nunzia, discapacitada mental, morta a Nàpols el 1991, i de tots els discapacitats mentals que s'han adormit en el Senyor. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 30 de juliol

Memòria de Nunzia, discapacitada mental, morta a Nàpols el 1991, i de tots els discapacitats mentals que s'han adormit en el Senyor.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 13,54-58

i quan arribà al seu poble, instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien:
-D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles? Aquest, ¿no és el fill del fuster? La seva mare, ¿no es diu Maria? I els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve, tot això?
I el rebutjaven. Jesús els digué:
-Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva.
I no va fer allí gaires miracles, perquè no tenien fe.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús torna a Natzaret, a la seva «pàtria», entre «els seus». A la sinagoga parla com mai ningú havia parlat, amb una saviesa poc corrent per a un que pertany a una família senzilla, que no ha assistit a cap escola en concret, que no ha tingut professors reconeguts. Així ho suggereix el relat de l'Evangeli, que ens parla de la reacció dels seus convilatans. L'ensenyament a la sinagoga consistia en llegir i explicar alguns passatges de l'Antic Testament. La reacció dels habitants de Natzaret al comentari que Jesús fa, és plena d'estranyesa: «D'on li venen, aquesta saviesa i aquests miracles?» La reacció a la predicació de Jesús és marcada per la duresa de cor de qui pensa que cadascú és el que sempre ha estat, que ningú pot canviar de veritat! La conseqüència d'aquesta concepció resignada de la vida, porta a recloure's en el propi «poble» i no fer res. No és realisme, és trista resignació. En el fons és ignorància de la vida. Arribem a estar tots connectats, a saber el que passa en el món en directe, però no tenim somnis per ningú, ni desig d'un món diferent, d'una vida millor. Llavors no arribem a conèixer Jesús, perquè som lluny del seu somni de salvar el món. En canvi, els pobres, els pecadors, aquells que tenen necessitat de ser estimats, que esperen un món millor, reconeixen Jesús, esperen en ell. Té raó Jesús quan diu: «Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva». Al Senyor no se'l coneix una vegada per totes! Si l'escoltem amb el cor revelarà, en els diferents estadis de la nostra vida, el misteri sempre nou del seu amor.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.