LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 28 de juliol


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 13,44-46

"Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
"També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Amb aquestes dues paràboles Jesús insisteix en com ha de ser el comportament del creient davant l'oportunitat de conquerir el Regne del cel. El comportament Jesús el descriu a través de la decisió del pagès, primer, i del mercader, després, de vendre tot el que tenen per apostar pel tresor que han descobert. En totes dues es repeteix gairebé la mateixa frase: el pagès «se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp», i el mercader «va a vendre tot el que té i la compra», la perla. Aquesta és la predicació de Jesús. Ell ha vingut a la terra per inaugurar el Regne de Déu, un regne de misericòrdia, d'amor, de pau, de fraternitat. El missatge evangèlic és molt clar: Jesús ens diu que res val tant com el Regne de Déu, i per ell val la pena deixar-ho tot. És una elecció intel·ligent a més de salvífica. Un deixeble de San Felip Neri, Cesare Baronio, comentant aquestes dues paràboles emprava una imatge encertada: cal ser «homes de negocis» no «ociosos» per conquerir el Regne del cel. Sovint pensem que l'Evangeli suposa una renúncia, un sacrifici exigent. De fet, és exactament al contrari: l'opció pel Regne de Déu significa acollir l'Evangeli: escoltar-lo i posar-lo en pràctica. Es tracta de participar en el projecte de Déu per al món
i, per tant, en una obra de transformació del món perquè sigui més fratern, més just, més misericordiós. Tot això requereix l'abandonament de tot egoisme i de tot tancament. L'opció de seguir Jesús és l'opció del Regne en el qual rebem la plenitud de la vida i de la joia.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.