Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 16,16-20
"D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure.
Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells:
-Què significa això que ens diu: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure"? I què vol dir: "Me'n vaig al Pare"?
I anaven preguntant-se:
-Què vol dir: "D'aquí a poc temps"? No sabem pas de què parla.
Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:
-Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure." En veritat, en veritat us dic que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
"D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure". Amb aquestes paraules intencionadament enigmàtiques, Jesús probablement es referia a la seva mort (la partença) i a la seva resurrecció (el retorn), que tindrien lloc poc després. Als deixebles, però, els costava entendre aquest misteri. Tres vegades Jesús havia intentat dir-los-ho. I cada cop va constatar el seu distanciament. En qualsevol cas, Jesús vol fer-los participar de l'hora que està a punt de viure. Però els deixebles estan allunyats del seu cor i dels seus pensaments. Es tracta d'una experiència que coneixem bé: quantes vegades no entenem l'Evangeli perquè estem massa centrats en nosaltres mateixos! L'evangelista, en reproduir aquestes paraules, n'amplia el significat a la experiència cristiana posterior que serà marcada pel dolor dels deixebles per la persecució que hauran de patir, mentre contemplen l'eufòria dels enemics pel seu dolor. Però ve la joia per la intervenció de Déu que allibera del mal. La insistència de l'evangelista a citar el terme "poc" (repetit set vegades en quatre versos) suggereix que el Senyor no tarda a intervenir per ajudar els deixebles. Jesús veu els deixebles discutir el que havia dit i intervé, sense respondre a les seves preguntes, dient: "plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria". Jesús -que aquell vespre tenia davant seu el futur de l'Església, aviat pregarà al Pare per ells i pels que creuran gràcies a la seva paraula (Jn 17,20)- els assegura que aviat vindrà a ajudar-los i llavors la seva tristesa es transformarà en alegria. És el misteri de la vida cristiana com a lluita entre el bé i el mal en què participem. Jesús ens tranquil·litza: amb la victòria ens donarà la joia.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
