LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia

Pregària amb els sants

Record de sant Pancràs (+304), màrtir als 14 anys per amor a l'Evangeli. Pregària per les joves generacions, perquè trobin l'Evangeli i el Senyor. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 12 de maig

Record de sant Pancràs (+304), màrtir als 14 anys per amor a l'Evangeli. Pregària per les joves generacions, perquè trobin l'Evangeli i el Senyor.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 16,12-15

"Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us anunciarà, ho rep de mi."

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

"Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada". No hi ha cap recriminació en aquestes paraules. Considera els deixebles encara incapaços de portar tot el pes de l'Evangeli. L'Evangeli no necessita intel·lectuals, ni Jesús cerca persones poderoses i competents a les quals confiar la seva missió. Fins i tot sembla tot el contrari. La seva paraula, certament, no és una doctrina elevada o una ideologia complexa que només puguin comprendre i aprofundir uns quants. Del seu ensenyament sorgeix una energia senzilla i forta alhora, plena de misericòrdia, que omple el cor i transforma la vida, i que tothom pot acollir i viure. Aquesta és l'energia de l'amor. Als deixebles només se'ls demana que la deixin actuar, que no la frenin, que no hi posin obstacles. L'Esperit Sant ens "conduirà cap a la veritat sencera", diu Jesús. Ens farà descobrir la parcialitat i la poca consistència dels nostres punts de vista, en els quals sovint ens refugiem. L'Esperit ens allibera de la mentalitat estreta, dels tancaments, de l'avarícia. Si ens deixem guiar per l'Esperit, descobrirem coses futures, en el sentit que sabrem somiar un demà diferent per al món. L'Esperit és font de vida i d'inspiració. I fa que els deixebles siguin arquitectes del futur, comú a tots els pobles, que Jesús ha vingut a inaugurar a la terra. El pare Alexander Men, un sacerdot assassinat a Moscou a principis dels anys noranta, deia que encara som al començament de la comprensió de l'Evangeli, ens falta molt per entendre'l en tota la seva profunditat. I Joan XXIII, anys abans, poc abans de la seva mort, deia: "No és l'Evangeli que canvia, som nosaltres que l'entenem millor". Aquesta és l'obra de l'Esperit Sant, ara i en el transcorre de les generacions.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.