LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 10 de maig


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 15,26-16,4

"Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi. I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi.
"Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. Us expulsaran de les sinagogues; més encara, arriba l'hora que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. Us he dit tot això perquè, quan arribi aquella hora, recordeu que ja us ho havia predit.
"Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús acaba d'advertir els deixebles de la persecució que, a causa del seu nom, patiran per part del món (Jn 15,18-25). Però els vol garantir que no els deixarà sols en l'enfrontament amb l'oposició i els tribunals. Estarà amb ells, sostenint-los perquè perseverin en l'amor recíproc i en el testimoniatge de l'Evangeli fins als confins de la terra. I tot això succeirà després de la seva ascensió al cel. Els diu: "Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi". Pensem en els esdeveniments de l'Església de finals del segle I, la comunitat de Joan, perseguits tant per les autoritats jueves com per les de l'Imperi Romà: "Us expulsaran de les sinagogues; més encara, arriba l'hora que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu". És una història trista que s'ha anat repetint al llarg dels segles fins als nostres dies. I exemplificat avui especialment pels nombrosos màrtirs cristians d'aquesta època per part dels fonamentalistes que maten en nom de Déu. L'Esperit Sant que el Fill transmet del Pare als seus deixebles, és la força que sosté l'Església. És una força espiritual que reuneix els deixebles, els uneix, els fa justos i forts, i els envia a tot el món a ser testimonis de l'amor de Déu que salva del mal i allibera de tot esclavatge. Per això, sempre haurà d'enfrontar-se a l'oposició, fins i tot violenta, d'aquells que volen que regni la divisió entre els homes. El Senyor no abandona els seus amics al seu destí. Els deixebles tenen una gran responsabilitat: comunicar l'Evangeli de l'amor a aquest món perquè s'allunyi del mal. Es demana als deixebles que gastin la vida per aquesta missió que només ells poden complir. No en la solitud de la pròpia feblesa, sinó en la força de l'Esperit que el Pare ha enviat.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.