LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

IV de Pasqua
Memòria de sant Marc evangelista; va compartir amb Bernabé i Pau, i posteriorment amb Pere, el compromís de testimoniar i predicar l'Evangeli. És l'autor del primer Evangeli escrit.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 25 de abril

IV de Pasqua
Memòria de sant Marc evangelista; va compartir amb Bernabé i Pau, i posteriorment amb Pere, el compromís de testimoniar i predicar l'Evangeli. És l'autor del primer Evangeli escrit.


Primera Lectura

Fets dels Apòstols 4,8-12

Llavors Pere, ple de l'Esperit Sant, els digué:
-Dirigents del poble i notables: ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, sapigueu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts. Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.

Salm responsorial

Salm 117 (118)

Antífona

L’amor del Senyor perdura eternament.

- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

- Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.

- Que respongui la casa d’Aaron:
Perdura eternament el seu amor.

- Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

- Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me’n va treure.

- Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?

- Tinc el Senyor a favor, ell em sosté;
veuré caure els enemics.

- Més val emparar-se en el Senyor
que posar la confiança en els homes.

- Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.

- Quan totes les nacions m’envoltaven,
en nom del Senyor les he vençudes.

- Quan m’envoltaven i estrenyien el setge,
en nom del Senyor les he vençudes.

= Quan m’envoltaven com un eixam †
i s’arboraven com foc d’argelagues,
en nom del Senyor les he vençudes.

- M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.

- Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.

- Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:

= «La dreta del Senyor fa proeses, †
la dreta del Senyor és poderosa,
la dreta del Senyor fa proeses.»

- No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.

- El Senyor m’ha colpit molt durament,
però no m’ha abandonat a la mort.

- Obriu-me els portals dels justos:
entraré a donar gràcies al Senyor.

- Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.

- Et dono gràcies perquè m’has escoltat
i has vingut a salvar-me.

- La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.

- És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.

- Avui és el dia que ha fet el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.

- Ah, Senyor, dóna’ns la salvació!
Ah, Senyor, dóna’ns la victòria!

= Beneït el qui ve en nom del Senyor. †
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu i ell ens il•lumina.

- Portant els rams, avanceu en processó
fins als corns de l’altar.

- Ets el meu Déu i et dono gràcies;
t’exalço, Déu meu.

- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

Segona Lectura

1a Joan 3,1-2

Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l'ha reconegut a ell. Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 10,11-18

"Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les ovelles. El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. Com que és un mercenari, tant se li'n dóna de les ovelles.
"Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
"El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Ens trobem amb la segona part de l'apassionat discurs en el que Jesús es presenta com "el bon pastor". Utilitza la imatge de la porta per on entren les ovelles que ell reuneix, guia i defensa a costa de la seva vida. I afegeix: "El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. Com que és un mercenari, tant se li'n dóna de les ovelles". És la distinció entre el pastor i el mercenari, entre qui estima Déu i el proïsme i qui s'estima a si mateix. La diferencia entre l'un i l'altre, Jesús l'explica a través de l'exemple del mercenari el qual, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles. De fet, sempre hi ha una complicitat entre la fugida del mercenari i l'obra destructora del llop, entre l'abandonament o la indiferència del mercenari i la violència perversa del mal. "Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles", diu Jesús. L'Evangeli va tot ell dirigit a mostrar la relació entre la multitud desesperada, esgotada, abandonada com ovelles sense pastor, i Jesús que es commou per ella. Un amor que el va portar a sortir de si mateix i dels "seus", que ben sovint volien obligar-lo a romandre en el seu recinte habitual. Diu Jesús: "Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba?" (Lc 15,4). Jesús insisteix perquè sortim vers als més dèbils, a anar als límits del patiment, a les perifèries més extremes o, amb la tradició ortodoxa, a baixar als "inferns", als inferns d'aquest món, per salvar qualsevol persona que necessiti ajuda.
El Senyor ressuscitat ens implica en el seu camí d'abaixament i fer-nos pastors, guardians, dels nostres germans, especialment dels més febles. En una temps ple de llops que segresten i destrueixen, i mercenaris -entre ells els falsos profetes que enganyen tanta gent al món-, juntament amb la gran massa d'indiferents, el Senyor ens demana una nova passió: ser "pastors" de les multituds del nostre temps. No posem restriccions ni excuses, amb el pretext que només som "ovelles". L'Evangeli ens diu que el pastor és una ovella que ha après a estimar, que ha començat a tenir els mateixos sentiments de Jesús, el seu mateix amor. Per això Jesús diu als deixebles: "jo us envio com anyells enmig de llops". I els anyells són ovelles plenes de tendresa, que han eixamplat el cor, que veuen més enllà dels seus propis costums, dels seus tancaments i que, juntament amb Jesús, també diuen: "Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor".

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.