LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia

Pregària amb els sants

Record de sant Anselm (†1109), monjo benedictí i bisbe de Canterbury. Per amor a l'Església va suportar l'exili. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 21 de abril

Record de sant Anselm (†1109), monjo benedictí i bisbe de Canterbury. Per amor a l'Església va suportar l'exili.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 6,35-40

Jesús els diu:
-Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. Però ja us ho he dit: vosaltres m'heu vist i encara no creieu. Tots els qui el Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat. I la voluntat del qui m'ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d'allò que ell m'ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

"Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set". Finalment es complia la promesa del Senyor. Jesús responia així a la fam de salvació que neix en el cor dels homes: fam de sentit, fam d'una vida que no acaba amb la mort i que porta a la felicitat plena. Jesús era la resposta vinguda del cel, i tots podien acollir-la i fer-la seva. Jesús s'adona amb amargura que molts, tot i veure els signes que fa, no obren el cor a la seva paraula. I no obstant això, "no rebutja ningú": "Jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi". Tot aquell que s'acosta a Jesús és acollit: n'hi ha prou de trucar a la porta, per rebre resposta. ¿No havia dit ja en una ocasió a la multitud que el seguia: "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar"? D'altra banda, havia baixat del cel precisament per això: per complir la voluntat del Pare que l'havia enviat perquè no se'n perdés cap d'aquells que li havien estat confiats. Salvar-los a tots, no perdre'n cap, és l'esforç continuat de Jesús. Aquest és el seu veritable i únic "projecte" pastoral, evident i clar en la paràbola de l'ovella perduda. En aquesta paràbola, Jesús descriu la seva passió encara que només sigui per una sola ovella, i la seva disponibilitat a arriscar-se i recórrer camins accidentats per salvar-la. Aquesta ha estat la preocupació constant de Jesús. I vol que sigui la de l'Església i dels seus deixebles.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.