LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 15 de abril


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 3,31-36

"El qui ve de dalt està per damunt de tots. Els qui són de la terra són terrenals i parlen de manera terrenal. El qui ve del cel està per damunt de tots, i dóna testimoni d'allò que ha vist i sentit, però ningú no accepta el seu testimoni. Els qui l'accepten, acrediten que Déu diu la veritat, perquè l'enviat de Déu comunica les paraules de Déu, ja que ell dóna sense límits l'Esperit. El Pare estima el Fill i ho ha posat tot a les seves mans. Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna, però els qui es neguen a creure en el Fill no veuran la vida: el judici de Déu pesa damunt d'ells.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús, baixat del cel per estar amb nosaltres, és la veritable esperança per al món. Ha estat enviat per Déu per comunicar-nos la vida divina, la que ell viu de manera única amb el Pare del cel. Ell "dóna testimoni d'allò que ha vist i sentit", escriu l'evangelista. Jesús ha vingut a la terra per revelar el misteri de Déu, que ens estima d'una manera inimaginable. Sense la seva paraula, el misteri de l'amor de Déu restaria impenetrable. Jesús és el revelador del Pare. Tota la seva vida s'engloba en aquesta missió. Jesús no ha vingut per afirmar-se a si mateix o per presentar projectes personals, com faria qualsevol de nosaltres. Jesús ha vingut del cel per comunicar als homes "les paraules de Déu", per donar a tothom l'Esperit que allibera i guia. Aquest és el misteri amagat durant segles que Jesús ha vingut a revelar-nos, i que les Sagrades Escriptures custodien i comuniquen. D'aquesta convicció brolla l'amor i la devoció que hem de tenir per les Sagrades Escriptures, que contenen "les paraules de Déu". Som cridats cada dia a escoltar-les i a meditar-les fins a fer-nos-les nostres. La Bíblia no és un llibre com qualsevol altre, és l'estoig que conté el pensament de Déu, la Paraula feta carn. Per això, la "sacra pagina", com l'anomenen els Pares, ha de ser oberta i assaborida cada dia, deixant-nos guiar per l'"Esperit" que en ha estat donat "sense límits". No és possible comprendre el sentit profund de les Sagrades Escriptures sense l'ajuda de l'Esperit. Més enllà del significat literal de les paraules bíbliques, n'hi ha un de més profund, espiritual, que ens ajuda a relacionar les paraules de la Bíblia i la història que vivim. Gregori el Gran deia que l'Escriptura creix amb qui la llegeix. L'Escriptura il·lumina els nostres passos pels camins del món, per poder ser instruments en mans de Déu a fi d'anticipar la vinguda del Regne dels cels.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.