LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 14 de abril


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 3,16-21

Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

"Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna". En aquesta frase de Jesús a Nicodem, l'evangelista Joan ens ofereix una síntesi del seu Evangeli. Jesús és el do del Pare a la humanitat, un do que brolla d'un amor sense límits. Tan gran és el desig de Déu que els homes no es perdin en les espirals del mal, que envia el seu propi fill perquè siguin alliberats i salvats. En realitat, l'enviament del Fill a la terra per part del Pare i l'amor del Fill per nosaltres, que arriba fins a la mort a la creu, mostren que l'amor és do, és servei, és disponibilitat a donar-se del tot pels altres. En aquest sentit Jesús explica a Nicodem la raó de la seva vinguda al món. Jesús no vol la condemna del món. Al contrari, ha vingut a salvar la humanitat del mal i de tota mena d'esclavatge. I la via que cal seguir perquè es realitzi és la de l'amor: l'amor de Déu per nosaltres i, en conseqüència, la resposta de l'home per acceptar aquest amor. La fe és la substància de l'amor: Déu no vol súbdits, sinó homes i dones que l'estimin. La fe -i per tant la salvació- és acollir l'amor, desmesurat i gratuït, de Jesús. Qui l'acull com l'enviat del Pare ja és creient i, per tant, és salvat. Qui rebutja aquest amor es judicat, no per Jesús sinó per la seva pròpia negativitat, perquè roman en la foscor de l'amor per si mateix i rebutja la força de l'amor que allibera de les espirals del mal. Aquest és l'amor que els cristians són cridats a testimoniar en un món severament provat pel mal de la pandèmia, per la pobresa creixent i per la violència de l'egoisme. La frontera que espera als cristians en aquest moment és la fraternitat entre tots els pobles. Els "fills de la resurrecció" són cridats a ser testimonis de l'eficàcia alliberadora de l'amor de Déu, que s'ha manifestat en Jesús.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.