Pregària pels malalts a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Llegir més
Pregària pels malalts a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 3,1-8
Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:
-Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell.
Jesús li respongué:
-En veritat, en veritat t'ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.
Li diu Nicodem:
-Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?
Jesús respongué:
-En veritat, en veritat t'ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit. No t'estranyis que t'hagi dit: "Cal que nasqueu de dalt." El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
En aquest temps de Pasqua, la litúrgia ens obre les pàgines de l'Evangeli de Joan que narren l'encontre entre Jesús i Nicodem. Aquest ancià fariseu, membre del sanedrí, el primer d'una nova generació no nascuda de la llei de la carn, sinó del poder de l'Esperit. Durant la passió l'hem vist honorar Jesús amb una digna sepultura. L'evangelista Joan ens el presenta la primera vegada que es troba amb el jove mestre de Natzaret. Nicodem havia anat madurant en el seu cor una notable estima pel jove profeta, però tenia por de manifestar-la públicament. Decideix, doncs, reunir-se amb ell de nit. Nicodem comença a parlar-li, i Jesús li respon: "ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt". Nicodem al seu torn respon: "Com pot néixer un home que ja és vell?". Jesús no enumera les accions que s'han de complir, ni fa una llista dels preceptes a observar. El que Jesús mostra clarament a Nicodem és la necessitat d'un canvi total de vida, des del més profund. Néixer de nou no vol dir fer alguna cosa de més a més o pensar de manera diferent. Renéixer significa acollir en el propi cor l'Esperit de Déu que recrea la vida. Escriu el profeta Ezequiel: "Jo els donaré un sol cor i els infondré un esperit nou; trauré d'ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn, perquè segueixin els meus preceptes, guardin els meus decrets i els posin en pràctica. Llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu" (Ez 11,19-20). Aquella nit les paraules del profeta es van fer carn en aquell ancià fariseu i li van donar una energia de vida nova: esdevingué deixeble de Jesús.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
