LA PREGÀRIA CADA DIA

II de Pasqua
Diumenge de la "Divina Misericòrdia". Record de sant Estanislau, bisbe de Cracòvia i màrtir (†1071). Va defensar els pobres, la dignitat de l'home i la llibertat de l'Església i de l'Evangeli.

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 4,32-35

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells.
Ningú d'entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.

Salm responsorial

Salm 117 (118)

Antífona

L’amor del Senyor perdura eternament.

- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

- Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.

- Que respongui la casa d’Aaron:
Perdura eternament el seu amor.

- Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

- Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me’n va treure.

- Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?

- Tinc el Senyor a favor, ell em sosté;
veuré caure els enemics.

- Més val emparar-se en el Senyor
que posar la confiança en els homes.

- Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.

- Quan totes les nacions m’envoltaven,
en nom del Senyor les he vençudes.

- Quan m’envoltaven i estrenyien el setge,
en nom del Senyor les he vençudes.

= Quan m’envoltaven com un eixam †
i s’arboraven com foc d’argelagues,
en nom del Senyor les he vençudes.

- M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.

- Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.

- Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:

= «La dreta del Senyor fa proeses, †
la dreta del Senyor és poderosa,
la dreta del Senyor fa proeses.»

- No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.

- El Senyor m’ha colpit molt durament,
però no m’ha abandonat a la mort.

- Obriu-me els portals dels justos:
entraré a donar gràcies al Senyor.

- Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.

- Et dono gràcies perquè m’has escoltat
i has vingut a salvar-me.

- La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.

- És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.

- Avui és el dia que ha fet el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.

- Ah, Senyor, dóna’ns la salvació!
Ah, Senyor, dóna’ns la victòria!

= Beneït el qui ve en nom del Senyor. †
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu i ell ens il•lumina.

- Portant els rams, avanceu en processó
fins als corns de l’altar.

- Ets el meu Déu i et dono gràcies;
t’exalço, Déu meu.

- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

Segona Lectura

1a Joan 5,1-6

Tothom qui creu que Jesús és el Messies, ha nascut de Déu, i qui estima Déu que l'ha engendrat, també estima aquells a qui Déu ha engendrat. Sabem que estimem els fills de Déu quan estimem Déu i complim els seus manaments, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs, perquè tots els qui han nascut de Déu vencen el món. La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. Però, ¿qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?
Ell, Jesucrist, ha vingut valent-se de l'aigua i de la sang; no de l'aigua solament, sinó de l'aigua i de la sang. I l'Esperit en dóna testimoni, ja que l'Esperit és la veritat.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 20,19-31

Al capvespre d'aquell mateix dia -que era el primer de la setmana, el diumenge-, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
-Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir:
-Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
-Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs:
-Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre:
-Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu:
-Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Aquest segon diumenge de Pasqua està dedicat a la divina misericòrdia. Aquesta festa va ser establerta per Joan Pau II, el qual va recollir una inspiració de la monja polonesa Faustina Kowalska, una dona que va difondre la devoció a la misericòrdia de Déu, del 1931 en endavant. En uns temps terribles per a Europa, aquesta monja va intuir la necessitat de misericòrdia. I va insistir perquè es celebrés el diumenge després de Pasqua. Deia: en la mort i la resurrecció del Senyor la misericòrdia de Déu ha assolit el punt àlgid, la seva realització. El passatge de l'Evangeli ajuda a comprendre, encara més, el significat de la misericòrdia.
L'evangelista Joan ens porta al capvespre del dia de Pasqua, i al de vuit dies després. Des d'aquell dia i fins avui -han passat molts segles- la memòria de la Pasqua sempre s'ha celebrat a l'Església. No és pas la memòria d'un passat que hagi desaparegut. Cada diumenge el Ressuscitat arriba on són els seus deixebles i es posa al mig. A ells els costa reconèixer-lo, com tantes vegades també ens costa a nosaltres, presos com estem de nosaltres mateixos, dels nostres pensaments, de les nostres dificultats. Jesús ressuscitat mostra les ferides del seu cos. Aquest és el signe que obre els ulls dels deixebles. Jesús ressuscitat mostra les ferides, senyal dels molts crucificats de la terra, encara avui. Elles representen les ferides del nostre present. Jesús ressuscitat conserva les seves ferides, és a dir, continua commovent-se pels molts que, avui dia, són ferits pel mal. Ell, el misericordiós, es deixa ferir pel crit dels pobres. No hi ha resurrecció sense prendre damunt el propi cos les ferides dels homes. Així ha de ser l'Església: una comunitat de deixebles enviada pel Ressuscitat a perdonar, a guarir, a desarmar els cors violents.
És el camí de misericòrdia que el Senyor continua caminant sense parar. Vuit dies després, el Senyor torna, ve enmig nostre i parla amb aquella part de Tomàs present dins el cor de cadascun de nosaltres. Comença repetint la salutació de pau: "Pau a vosaltres". I de seguida es gira cap a Tomàs, convidant-lo a tocar-li amb les mans les seves ferides. I afegeix: "No siguis incrèdul, sigues creient!". I Tomàs professa la seva fe: "Senyor meu i Déu meu!" El "mira'm" indica una mirada intensa, una mirada que capta el misteri d'aquell cos "traspassat".
Jesús proclama aquí l'última benaurança de l'Evangeli, la qual fonamenta les generacions que, des d'aquell moment fins ara, s'uniran al grup dels Onze. Què significa la felicitat de la fe "sense haver vist"? L'episodi de Tomàs suggereix que la fe, a partir d'aquell moment, no neix de la visió de Jesús tal com la van tenir els apòstols, sinó de l'escolta de l'Evangeli dels apòstols: "hem vist el Senyor!", i de tocar les ferides dels cos ressuscitat de Jesús.