LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

III de Quaresma Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 7 de març

III de Quaresma


Primera Lectura

Èxode 20,1-17

Déu va donar al poble d'Israel aquests manaments:
-Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau.
"No tinguis cap altre déu fora de mi.
"No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d'aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen. Però, per als qui m'estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions.
"No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom.
"Recorda't de consagrar-me el repòs del dissabte. Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui, però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l'immigrant que resideix a la teva ciutat. Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s'hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l'ha consagrat.
"Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.
"No matis.
"No cometis adulteri.
"No robis.
"No acusis ningú falsament.
"No desitgis la casa d'un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.

Salm responsorial

Salm 18 (19)

Antífona

La Paraula del Senyor és santa, dura per sempre.

- El cel parla de la glòria de Déu,
l’estelada anuncia el que han fet les seves mans.

- Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula,
l’una a l’altra se la revelen les nits.

- Silenciosament, sense dir res,
sense que ningú els senti la veu,

- el seu anunci s’escampa a tota la terra,
arriba el seu llenguatge fins als límits del món.

= En el cel hi ha posat un pavelló per al sol, †
i el sol en surt com un espòs de la cambra,
radiant com un atleta que es llança a la cursa.

- Surt d’un extrem del cel i volta fins a l’altre:
res no s’escapa de la seva escalfor.

- És perfecta la llei del Senyor,
l’ànima hi descansa;

- és ferm el que el Senyor disposa,
dóna saviesa als senzills.

- Els preceptes del Senyor són dreturers,
omplen el cor de goig;

- els manaments del Senyor són transparents,
il•luminen els ulls.

- Venerar el Senyor és cosa santa,
dura per sempre;

- els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

- Són més desitjables que l’or fi,
més que l’or a mans plenes;

- són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.

- El teu servent hi troba la claror,
és molt profitós d’observar-los.

- Però qui s’adona d’una falta involuntària?
Purifica’m del que em passa inadvertit.

- Preserva’m de l’orgull,
que no s’apoderi del teu servent.

- Així seré irreprensible,
i net d’una gran culpa.

= Que et complaguin les paraules dels meus llavis †
i es mantinguin davant teu els pensaments del meu cor,
Senyor, penyal meu, redemptor meu!

Segona Lectura

1a Corintis 1,22-25

Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans, una insensatesa. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans. Perquè allò que sembla insensat en l'obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes.

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Joan 2,13-25

Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules. I digué als venedors de coloms:
-Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.
Llavors els jueus el van interrogar:
-Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?
Jesús els contestà:
-Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré.
Els jueus replicaren:
-Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?
Però ell es referia al santuari del seu cos. Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals que feia, van creure en el seu nom. Però Jesús no es fiava d'ells, perquè els coneixia tots i no necessitava que ningú li expliqués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

"Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem". Així comença el passatge evangèlic, que ens vol recordar que també nosaltres tenim la Pasqua a prop i no ens hem de distreure. Al contrari, ens insta a unir-nos al grup dels deixebles que acompanyen Jesús, i a preguntar-nos si hem estat fidels al camí quaresmal fins al dia d'avui. És fàcil alentir els nostres passos i allunyar-nos dels pensaments del Senyor. Cada vegada que predomina el nostre jo ens allunyem del Senyor i dels seus germans. Però l'Evangeli no es cansa de parlar-nos, d'indicar-nos el camí a seguir, de mantenir-nos en l'escolta de Jesús. L'evangelista Joan ens presenta el primer viatge de Jesús a Jerusalem per celebrar-hi la Pasqua. L'escena de l'expulsió dels venedors del temple manifesta la gelosia de Jesús, tal com va dir el profeta: "El zel del teu temple em consumeix"? És un Jesús particularment dur i determinat, conscient que en un temple on s'acullen aquestes petits negocis, s'arriba a vendre i comprar la vida d'un home per només trenta monedes de plata. Però, ¿quin és realment el mercat que escandalitza Jesús?
Doncs, és aquell que té lloc en l'interior del cor. És un mercat que escandalitza encara més el Senyor, perquè el cor és el veritable temple que Déu vol habitar. Aquest mercat es refereix a la manera de concebre i viure la vida. Quantes vegades no la reduïm a una compravenda sense la gratuïtat de l'amor! Quantes vegades no hem de constatar, a partir de nosaltres mateixos, la minva de la gratuïtat, de la generositat, de la benevolència, de la misericòrdia, del perdó, de la gràcia! La llei de ferro de l'interès personal, de grup, de nació sembla presidir inexorablement la vida dels homes. Tots, qui més qui menys, estem implicats en algun tipus de mercadeig de cara al nostre benefici. I no ens importa si les herbes verinoses de l'arrogància, la insaciabilitat i la voracitat, creixen a partir d'aquesta pràctica. El que compta i el que val és el propi guany personal, al preu que sigui.
Una vegada més, Jesús entra a la nostra vida com va fer quan va entrar al temple, i capgira aquesta primacia, bolca les parades dels nostres interessos mesquins i reafirma la primacia de Déu. És el zel que el Senyor té per a cadascun de nosaltres: pel nostre cor, per la nostra vida, perquè aquesta s'obri per acollir Déu. És la seva gelosia per nosaltres! L'Evangeli és el fuet de cordes que Jesús utilitza per canviar-nos el cor i la vida. Així, cada vegada que és obert aquest petit llibre, foragita l'amor a si mateix del cor d'aquells que l'escolten i capgira la decisió d'anar darrere els propis interessos a qualsevol preu. L'Evangeli és "l'espasa de dos talls" de la que parla l'apòstol Pau, que penetra fins al moll dels ossos per separar-nos del mal.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.