Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Mateu 7,7-12
"Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O bé, si li demana peix, li donarà una serp? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen.
"Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes.
(Lc 13,24)
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Jesús, després d'haver-nos donat el "Pare nostre", torna a insistir sobre l'eficàcia de la pregària. I ho fa d'una manera molt clara: "Demaneu, i Déu us donarà". Jesús sap prou bé que és fàcil deixar-se desviar pel dubte i la incertesa. Ens exhorta a no dubtar del Senyor i el seu amor. Som els seus fills i Ell com un pare està atent a la nostra pregària. Ell ens escolta, i la seva escolta fonamenta la nostra pregària, com Jesús insisteix en dir-nos. I per fer-nos comprendre aquest ensenyament posa un exemple amb una imatge fàcilment comprensible: pot un pare ser sord a les invocacions dels seus fills? Però, potser veient la mirada incrèdula dels deixebles, Jesús insisteix encara perquè sigui allunyada tota incertesa: "el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren". Aquesta convicció -és important remarcar-ho- no es basa en la qualitat de la nostra pregària (òbviament necessària), sinó en la misericòrdia sense límits de Déu. Jesús continua presentant Déu com un pare afectuós que no pot fer altra cosa que donar coses bones als seus fills. I adverteix: si els pares de la terra no donen als seus fills pedres en lloc de pa, què no farà el Pare del cel -certament bo!- per tenir cura dels seus fills i protegir-los?
Per tant, la pregària sempre és eficaç. Tot i que no ho valorem. El fragment de l'Evangeli clou amb una norma -anomenada "regla d'or"- present també en altres tradicions religioses: "Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin". Aquestes paraules, viscudes per Jesús, adquireixen la novetat d'un amor que no té cap límit: ell ens ha donat el seu amor sense pretendre res a canvi de part nostra. És la regla d'or de la vida de cada dia.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
