Jornada europea de la Memòria de l'Holocaust, de la Xoà. Alliberament del camp de concentració d'Auschwitz. Llegir més
Jornada europea de la Memòria de l'Holocaust, de la Xoà. Alliberament del camp de concentració d'Auschwitz.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Marc 4,1-20
Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Però es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca. S'assegué, doncs, a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l'aigua. Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia:
-Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u.
I deia:
-Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
(Mt 13,10-17; Lc 8,9-10)
Quan Jesús s'hagué quedat sol, els qui eren al voltant d'ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. Ell els digué:
-A vosaltres, us és confiat el misteri del Regne de Déu; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, per tal que
"mirin, però no hi vegin;
escoltin, però no comprenguin,
no fos cas que es convertissin i fossin perdonats.
(Mt 13,18-23; Lc 8,11-15)
I afegí:
-Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra la paraula. Els uns són els d'arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l'han escoltada, tot seguit ve Satanàs i s'enduu la paraula sembrada en ells. Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, però no tenen arrels dintre d'ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l'acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.
(Lc 8,16-18)
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Trobem de nou Jesús vora el llac de Galilea. Escriu Marc que molta gent es reuneix "entorn seu". L'Evangeli de Marc, en el quart capítol, recull diverses paràboles. La del sembrador, la primera que Jesús pronuncia, és una de les paràboles més conegudes i rellevants de l'Evangeli. Jesús ja ho fa entendre així a partir de la primera paraula: "Escolteu!" Sí, l'escolta és decisiva quan s'està davant de Jesús. Jesús considera tan important aquesta paràbola que arriba a dir als seus deixebles que de la comprensió d'aquesta en depèn la comprensió de les altres. De fet, d'aquesta n'explica ell mateix el significat. La paràbola comença amb aquella afirmació tan coneguda: "Un sembrador va sortir a sembrar". I a continuació ve una descripció de la sembra. El que crida l'atenció d'entrada, és la generositat del sembrador que sembra la llavor per tot arreu i en grans quantitats, encara que es tracti de terrenys durs i poc receptius. El contrast entre la generositat del sembrador i la poca receptivitat del terreny, que va des del més dur del camí, passant pel rocallós i el ple de cards, fins a arribar a la terra bona, és evident. El fracàs però, no desanima el sembrador: ell torna a sembrar. Sempre pot trobar un cor més ben disposat. De vegades el nostre cor és ofegat per la preocupació per nosaltres mateixos, i encara que escoltem l'Evangeli, el pes de les preocupacions l'ofeguen com els cards ofeguen la terra. Altres vegades som més diligents, disposats a acollir la Paraula de Déu. I així arriben els fruits de l'amor, la bondat, la misericòrdia, la solidaritat, encara que potser no tots amb la mateixa intensitat. I aquí també la gràcia rau en el sembrador que continua sembrant la Paraula de Déu. La disponibilitat en l'escolta de la Paraula, amb el cor obert i ben disposat, és comparable al terreny ben llaurat i a punt per rebre la llavor. La llavor és sempre una cosa petita, com ho és l'Evangeli, i necessita de la bona receptivitat per créixer. Jesús continua sembrant-lo encara avui amb generositat. Feliços nosaltres si l'acollim i el fem créixer. Els fruits són valuosos per a nosaltres i per al món.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
