LA PREGÀRIA CADA DIA

III del temps ordinari
Festa de la Paraula de Déu. Pregària per la unitat dels cristians. Memòria particular de les comunitats cristianes a Europa i a Amèrica.

Primera Lectura

Jonàs 3,1-5.10

El Senyor, per segona vegada, va comunicar a Jonàs la seva paraula. Li digué:
-Vés a Nínive, la gran ciutat, i proclama-hi el missatge que t'indicaré.
Jonàs, tal com el Senyor li havia ordenat, va anar-se'n a Nínive. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la sencera. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant:
-D'aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda!
Els habitants de Nínive van fer cas de Déu; tots, rics i pobres, decidiren de proclamar un dejuni i es vestiren amb roba de sac. Déu va veure que de fet havien renunciat al seu mal camí. Llavors li va saber greu de fer-los el mal que havia anunciat, i se'n va desdir.

Salm responsorial

Salm 24 (25)

Antífona

Recorda’t, Senyor, del teu amor.

= A tu, Senyor, elevo la meva ànima. †
Déu meu, en tu confio: que no en tingui un desengany;
que els enemics no triomfin sobre mi.

- Els qui esperen en tu no s’enduran un desengany,
se l’enduran els qui t’abandonen per no res.

- Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya’m els teus camins.

= Encamina’m amb la teva veritat, instrueix-me, †
perquè tu ets el Déu que em salves.
Espero en tu a cada moment.

- Recorda’t, Senyor, de la teva tendresa
i de l’amor que has guardat des de sempre.

- No et recordis de les meves faltes
ni dels pecats que he comès de jove;

- recorda’t de mi pel teu amor,
per la teva bondat, Senyor.

- El Senyor, bondadós i recte,
mostra el bon camí als pecadors.

- Encamina els humils amb la seva justícia,
els ensenya el seu camí.

- El camí del Senyor és tot ell amor fidel
per als qui guarden el seu pacte d’aliança.

- Senyor, per amor del teu nom,
perdona la meva culpa, que és molt gran.

- Qui és l’home que venera el Senyor?
Ell li mostrarà el camí que ha de seguir.

- Cada nit reposarà feliç,
els seus descendents posseiran la terra.

- El Senyor es revela als qui el veneren,
els fa conèixer la seva aliança.

- Sempre tinc els ulls posats en el Senyor,
que allibera els meus peus del parany.

- Gira’t, apiada’t de mi,
que em trobo sol i desvalgut.

- Eixampla el meu cor oprimit,
treu-me de la meva aflicció.

- Mira que en sóc, d’infeliç i dissortat;
lleva’m tots els meus pecats.

- Mira si en tinc, d’enemics,
i com en són, de violents, els seus odis.

- Guarda la meva vida i allibera’m;
espero en tu, que no m’endugui un desengany.

- La rectitud i l’honradesa em salvaguarden,
perquè en tu tinc posada l’esperança.

- Déu meu, redimeix Israel
de tots els mals que l’afligeixen.

Segona Lectura

1a Corintis 7,29-31

Vull dir, germans, que el temps s'acaba. D'ara endavant, els qui tenen muller, que visquin com si no en tinguessin; els qui ploren, com si no ploressin; els qui estan contents, com si no ho estiguessin; els qui compren, com si no tinguessin res; els qui treuen profit d'aquest món, com si no en traguessin gens. Sapigueu que aquest món passa.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 1,14-20

Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia:
-S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
(Mt 4,18-22; Lc 5,1-11)
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els digué:
-Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu a la barca amb els jornalers i se n'anaren amb Jesús.
(Lc 4,31-37)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Avui se celebra la Festa de la Paraula. Una festa especialment significativa que té les seves arrels en el Concili Vaticà II. Els pares conciliars havien augurat el retorn de la Bíblia a les mans dels fidels, de cada fidel. A l'església de Sant Egidi els dos altars laterals -el de la Paraula de Déu amb les Bíblies en diferents idiomes i el dels pobres amb les creus- es troben l'un davant de l'altre. Tots dos ens recorden la fidelitat a dos cultes inseparables, a dos amors imprescindibles. El papa Francesc, a més de la festa de la Paraula de Déu, ha volgut que es celebri també cada any la festa dels pobres. Aquesta, la de la Paraula, el tercer diumenge del temps ordinari en el qual la Litúrgia proposa l'inici de la predicació de Jesús. I l'altra, la dels pobres, tanca l'any litúrgic amb el penúltim diumenge. Dues festes que ens recorden l'any de l'Església com a seguiment de Jesús, des del començament del seu ministeri fins a la plenitud del Regne
L'Evangeli que ens ha estat anunciat podríem dir que ens retorna a l'origen d'aquesta festa. La paraula del profeta havia estat empresonada per Herodes. La veu que cridava en el desert ja no podia ser escoltada. Jesús, però, reprèn les paraules del Baptista: "S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova". La conversió comença quan l'Evangeli arriba al cor. A partir d'aquí comença una nova vida. En efecte, des d'aquell dia a la vora del mar de Galilea fins avui -aquest és el testimoni ininterromput de l'Església- la Paraula de Déu continua canviant els cors i els fa bons i ferms per a fer el bé. Simó i Andreu, Jaume i Joan, van acceptar la invitació de Jesús, el van seguir i es van convertir en els seus deixebles. El van escoltar de dos en dos i, tots junts, encara que només fossin quatre, van seguir al Mestre. Jesús no els va fer pas un discurs refinat. Parlava un llenguatge que ells, que eren pescadors, podien comprendre ràpidament: "Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes". Ells van comprendre que els havia cridat a una nova pesca i "immediatament deixaren les xarxes i el van seguir". L'Evangeli, escoltat plegats, de dos en dos, va crear aquella petita fraternitat que ha arribat fins a nosaltres.
Aquesta escena antiga, narrada amb sobrietat a fi de subratllar-ne l'exemplaritat, se'ns proposa de nou en aquesta Festa de la Paraula. El Senyor ens torna a cridar per convertir-nos en pescadors d'homes en el mar de les nombroses i poblades Galilees d'aquest món.
Ens crida, amb urgència renovada, a una generositat més audaç i creativa. Molts esperen una paraula que els toqui el cor. El Senyor ens demana de freqüentar cada dia més la Paraula de Déu, d'escoltar-la junts: i creixerem tots en el coneixement de l'amor del Senyor i dels pobres.