LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 16 de gener


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 2,13-17

Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut a la taula de recaptació d'impostos, i li digué:
-Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir.
Més tard, es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles:
-Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
Jesús ho va sentir i els digué:
-El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
(Mt 9,14-17; Lc 5,33-39)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Dia rere dia la lectura de l'Evangeli segons Marc, ens uneix a Jesús i a la petita comunitat que havia reunit mentre la predicació cristiana donava els primers passos. Jesús continua caminant per la riba del llac de Galilea i troba Levi, un recaptador d'impostos, assegut al banc de la recaptació. Era coneguda la desconfiança que suscitaven els recaptadors d'impostos i el menyspreu amb què eren tractats. No obstant, Jesús s'atura davant aquell pecador. El mira i el convida a seguir-lo. I Leví ho deixa tot i el segueix. La petita comunitat de Jesús creix en nombre, sense que Jesús sembli preocupat per la procedència o condició de qui crida a seguir-lo. De fet, vol fer comprendre que per formar part de la seva comunitat no existeix cap mena de prejudici; no importa com siguem, quina és la nostra història o el nostre caràcter. Per a Levi, conegut també amb el nom de Mateu, així com per als quatre primers deixebles, ha estat suficient escoltar una sola vegada: "Segueix-me". Més endavant l'evangelista narra el banquet que Levi ha organitzat en honor de Jesús i dels altres quatre deixebles, on ha convidat també els seus amics, publicans i pecadors. Els fariseus l'acusen públicament a causa del seu comportament considerat pecaminós. Menjar amb els publicans i els pecadors significava contaminar-se, tornar-se impur. Òbviament, Jesús sabia que provocaria un escàndol amb el seu comportament. No obstant, per a ell seure a taula amb els pecadors significava mostrar la novetat del Regne de Déu: tothom és admès a la taula del Pare començant pels pecadors. Allò que per als fariseus era un pecat, per a Jesús era Evangeli. En aquell banquet es feia present tota la força de la misericòrdia de Déu. D'aquí la resposta de Jesús: "No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors".

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.