LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 12 de gener


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 1,21-28

Després van arribar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne, que es posà a cridar:
-Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
Però Jesús el va increpar dient:
-Calla i surt d'aquest home!
Llavors l'esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells:
-Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!
I la seva anomenada s'estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.
(Mt 8,14-17; Lc 4,38-41)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús, amb la seva petita comunitat de deixebles, entra a Cafarnaüm, capital de Galilea. Elegeix la ciutat com el lloc on viure ell i el petit grup de deixebles que ha reunit. No es retira lluny, fora de la via ordinària dels homes, per portar una vida tranquil·la amb un grup petit d'amics. No ha vingut a disposar d'un espai en el qual instal·lar-se. El Pare l'ha enviat per alliberar els homes i les dones de la solitud del pecat i de la mort. S'estableix a la ciutat més important del nord del país, per viure en el teixit real de la família humana. A Cafarnaüm hi són presents totes les ciutats, les d'aquell moment i les d'ara. Ell vol que totes siguin llocs de pau i de fraternitat. La comunitat cristiana, per petita que sigui, és enviada per Jesús a inserir en el teixit de la vida ciutadana la força de l'Evangeli, a afirmar que només Jesús és el Senyor de la vida i que no ho són pas els diners o el poder ni, molt menys, la injustícia i la corrupció. L'evangelista Marc diu que Jesús "de seguida" entra a la sinagoga i es posa a ensenyar. El primer "servei" de l'Església establerta a la ciutat és, precisament, comunicar l'Evangeli. L'Església ha de comunicar l'Evangeli i la força d'amor que aquest transmet a fi de canviar la vida de tothom. No hi ha cap programa en concret a dur a terme. L'únic programa és el de l'Evangeli, que transforma profundament el cor i la ment dels qui l'acullen. És el sentit de la consideració de Marc quan escriu que Jesús "ensenyava amb autoritat i no com ho feien els Mestres de la Llei". I demostra immediatament quina mena d'autoritat és la seva alliberant un home posseït per un esperit maligne. És una paraula poderosa, eficaç, que dóna ordres als esperits malignes i aquests, encara que ho facin a contracor, l'obeeixen. L'Evangeli és una paraula amb autoritat, no oprimeix, allibera els homes i les dones. No condemna, salva.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.