LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Festa del Baptisme del Senyor Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 10 de gener

Festa del Baptisme del Senyor


Primera Lectura

Isaïes 55,1-11

"Oh, tots els assedegats, veniu a l'aigua,
veniu els qui no teniu diners!
Compreu i mengeu,
veniu i compreu llet i vi
sense diners, sense pagar res.
Per què gasteu els diners comprant un pa que no alimenta
i malgasteu el vostre sou en menjars que no satisfan?
Si m'escolteu, menjareu cosa bona,
tastareu amb gust el bo i millor.
Estigueu atents, veniu a mi.
Escolteu-me i viureu!
Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,
els favors irrevocables promesos a David.
El vaig fer testimoni davant els pobles,
sobirà i preceptor de nacions.
També tu, Israel, cridaràs una nació que no coneixies,
i ells, que no et coneixien, vindran corrents.
Vindran per mi, el Senyor, el teu Déu,
pel Sant d'Israel que t'ha honorat."
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,
invoqueu-lo, ara que és a prop.
Que l'injust abandoni el mal camí,
i el malèfic, les seves intencions!
Que tornin al Senyor, que és compassiu,
al nostre Déu, tan generós a perdonar.
"Les meves intencions no són les vostres,
i els vostres camins no són els meus.
Ho dic jo, el Senyor.
Estan tan lluny els meus camins dels vostres,
les vostres intencions de les meves,
com el cel és lluny de la terra.
"Tal com la pluja i la neu
cauen del cel i no hi tornen,
sinó que amaren la terra i la fecunden,
i la fan germinar
fins que dóna llavor als sembradors
i pa per a aliment,
així serà la paraula que surt dels meus llavis:
no tornarà a mi infecunda.
Realitzarà el que jo volia,
complirà la missió que jo li havia confiat."

Salm responsorial

Salm 12 (13)

Antífona

Fins quan, Senyor, m’amagaràs la mirada.

- Fins quan, Senyor, em tindràs en l’oblit?
Fins quan m’amagaràs la mirada?

= Fins quan portaré dintre meu tants neguits, †
tantes penes tot el dia dins el cor?
Fins quan l’enemic triomfarà contra mi?

= Mira i respon-me, Senyor, Déu meu. †
Omple de llum els meus ulls,
que el son de la mort no me’ls acluqui.

- Que no digui l’enemic: «L’he vençut!»,
que els adversaris no s’alegrin de veure’m caure.

= Però jo confio en el teu amor. †
El meu cor s’alegrarà quan em salvis,
cantaré al Senyor pel bé que m’haurà fet.

Segona Lectura

1a Joan 5,1-9

Tothom qui creu que Jesús és el Messies, ha nascut de Déu, i qui estima Déu que l'ha engendrat, també estima aquells a qui Déu ha engendrat. Sabem que estimem els fills de Déu quan estimem Déu i complim els seus manaments, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs, perquè tots els qui han nascut de Déu vencen el món. La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. Però, ¿qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?
Ell, Jesucrist, ha vingut valent-se de l'aigua i de la sang; no de l'aigua solament, sinó de l'aigua i de la sang. I l'Esperit en dóna testimoni, ja que l'Esperit és la veritat. Així, són tres els qui donen testimoni: l'Esperit, l'aigua i la sang, i tots tres concorden. I si acceptem el testimoni dels homes, pensem que el testimoni de Déu és més gran: Déu ha testificat a favor del seu Fill.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que ell estima.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 1,7-11

I predicava així:
-Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant.
(Mt 3,13-17; Lc 3,21-22; Jn 1,32-34)
Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. I tot seguit, mentre pujava de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del cel:
-Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.
(Mt 4,1-11; Lc 4,1-13)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

La festa del Baptisme de Jesús és com un altre Nadal, una altra Epifania. Al Jordà s'obre el cel i l'Esperit Sant es posa damunt Jesús talment com un colom que finalment troba el seu niu. La grandesa de Déu ha trobat casa seva. No és que abans l'Esperit del Senyor no hi fos. Existia des de la creació, quan "l'Esperit de Déu planava sobre les aigües" (Gn 1,2). I tot al llarg de la història, ha continuat fent-se present en els homes sants i espirituals, en els profetes, en els justos, en els testimonis de la caritat, tant d'Israel com d'altres religions. En Jesús de Natzaret -des del seu naixement i en la manifestació als savis d'Orient- 'Esperit troba la seva estada plena i definitiva. A partir d'aquell moment, efectivament, comença un esdeveniment absolutament nou i únic.
Després del baptisme, Jesús comença a parlar en públic. Es podria dir que va sortir de l'aigua amb una vocació nova. El dia del baptisme, va néixer a una nova vida, a una nova missió. Acabat de batejar Jesús va sortir de l'aigua i en aquell moment es van obrir els cels i una veu va dir des del cel: "Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut". Amb la predicació de Jesús després del baptisme Déu es fa proper, el futur de pau ja no és inabastable, l'esperança no s'acaba, l'home no és abandonat sobre la terra, no és presoner del seu destí. Cadascú de nosaltres és el fill predilecte, el fill estimat. Els deixebles del Senyor no es tornen autònoms, obligats a confiar en les seves forces, tristament autosuficients, desconfiats i espantats pels altres. Són sempre fills d'un Pare bo. I troben molts germans en la fe. Tots estimats, tots predilectes.
L'amor de Déu és personal, únic, sense altre propòsit que el de l'amor amb Ell. Aquest és el futur que Déu ja fa present i ofereix a tots, especialment a aquells, la vida dels quals sembla que hagi perdut valor i importància. El cristià no és mai un fill únic, perquè Déu és Pare de tots. Cada batejat rep germans i germanes. I és cridat a ser germà, a enriquir la fraternitat, a teixir amistat, a conrear la solidaritat. A vegades sembla més fàcil estar sol. El cristià és cridat a obrir la vida cada dia amb l'amor, que és de Déu. I la vida esdevé santa quan escoltem el Senyor, quan l'amistat ens porta al costat de l'altre, quan un ancià que està sol és estimat, quan una llàgrima és eixugada, quan un pobre es cridat pel seu nom i és ajudat, quan un malalt és visitat, quan gestos de bona voluntat donen seguretat a qui està sol i el fan sentir estimat. Avui, a tots nosaltres, tornats infants a les fonts baptismals, engendrats fills, el Senyor no ens demana grans discursos o promeses, sinó un cor capaç de deixar-se estimar per aprendre de Déu, Pare bo, a estimar tothom.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.