LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

II d'Advent
Les Esglésies d'Orient i d'Occident fan memòria de sant Nicolau (†343), les seves relíquies es troben a Bari. Va ser bisbe de Mira a Àsia Menor (avui Turquia); és venerat a tot l'Orient (memòria dels cristians que viuen a l'Orient).
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 6 de desembre

II d'Advent
Les Esglésies d'Orient i d'Occident fan memòria de sant Nicolau (†343), les seves relíquies es troben a Bari. Va ser bisbe de Mira a Àsia Menor (avui Turquia); és venerat a tot l'Orient (memòria dels cristians que viuen a l'Orient).


Primera Lectura

Isaïes 40,1-5.9-11

"Consoleu, consoleu el meu poble",
diu el vostre Déu.
"Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li
que s'ha acabat la seva servitud,
que li ha estat perdonada la culpa,
que ha rebut del Senyor doble paga
per tots els seus pecats."
Escolteu una veu que crida:
"Prepareu en el desert
el camí del Senyor,
aplaneu en l'estepa
una ruta al nostre Déu.
S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny escabrós serà una plana,
i la serralada, una ampla vall.
Llavors apareixerà la glòria del Senyor,
i tothom veurà alhora
que el Senyor mateix ha parlat."
Puja en una muntanya ben alta,
tu que portes bones noves a Sió;
alça ben forta la veu,
tu que portes bones noves a Jerusalem.
Crida, no tinguis por!
Digues a les viles de Judà:
"Aquí teniu el vostre Déu!
El Senyor Déu arriba amb poder,
amb la força del seu braç domina tota cosa.
L'acompanya el fruit de la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus.
Com un pastor ell pastura el seu ramat:
l'aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
guia les ovelles que crien."

Salm responsorial

Salm 84 (85)

Antífona

Torna a nosaltres, Déu salvador.

- Has afavorit, Senyor, el teu país
i renovat la vida de Jacob;

- has perdonat les culpes del teu poble,
has estès un vel sobre tots els seus pecats.

- El teu enuig s’ha apaivagat,
t’has desdit del teu rigor.

- Déu, salvador nostre, renova’ns;
refrena el teu enuig en contra nostre.

- ¿Estaràs sempre irritat amb nosaltres
i a cada generació mantindràs el rigor?

- ¿És que no ens renovaràs la vida
perquè el teu poble trobi en tu l’alegria?

- Senyor, fes-nos veure el teu amor
i dóna’ns la teva salvació.

= Jo escolto què diu el Senyor: †
Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l’estimen.
Però que no tornin a ser tan insensats!

- Ell és a prop per a salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.

- La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la justícia i la pau.

- La fidelitat germinarà de la terra
i la justícia guaitarà des del cel.

- El Senyor donarà la felicitat
i la nostra terra donarà el seu fruit.

- La justícia anirà al seu davant
i encaminarà les seves petjades.

Segona Lectura

2a Pere 3,8-14

Estimats, hi ha una cosa que no heu d'ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió. Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s'hi han fet.
Sabent, doncs, que tot això s'ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.
Per tant, estimats, mentre espereu això, esforceu-vos perquè ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles,

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 1,1-8

Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit:
Jo envio davant teu el meu missatger
perquè et prepari el camí.
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s'alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així:
-Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant.
(Mt 3,13-17; Lc 3,21-22; Jn 1,32-34)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"Comença l'evangeli de Jesús, el Messies". Així comença l'Evangeli de Marc que ens acompanyarà durant aquest any litúrgic. L'Evangeli és la "bona notícia" de Jesucrist, i és un "nou començament" per aquells que l'escolten. Per això l'Evangeli no s'escolta una vegada per sempre. En realitat tots necessitem escoltar-lo i tornar-lo escoltar. No podem renunciar a fer-ho. Cap edat ni cap generació pot prescindir-ne. Mentre l'escoltem, l'Evangeli renova la nostra vida alliberant-la de les cadenes del jo, de l'interès individual i de l'esclavitud del mal. Hi ha un futur que ha d'arribar i l'Evangeli ens convida a preparar-lo. Davant la pandèmia que hem viscut i que ha mostrat la fragilitat del món, l'Evangeli ens anuncia que "algú" vindrà entre els homes per donar-los un nou futur, una salvació per sempre. No hi ha temps per la por, per la nostàlgia, per la resignació o per escoltar altres veus. És elevat el risc de perdre aquesta ocasió propícia. Aquest començament de l'Evangeli, com va fer Joan Baptista: obre el camí del Senyor que ve. Podríem dir que obrir el camí significa obrir l'Evangeli, i recórrer-lo vol dir llegir-lo, meditar-lo i posar-lo en pràctica. El "camí del Senyor" ha arribat fins a nosaltres, la salvació ha davallat a la nostra vida.
Aquesta convicció és la força del Baptista. Joan té pressa perquè arribi aviat el futur de Déu, i ho crida amb força. No es resigna a un món mancat d'esperança. No calla, protesta, les seves paraules són tallants. Joan, tal com requereix tota predicació, parla al cor de la gent: desitja que la seva paraula sadolli la buidor dels cors, aplani les muntanyes de l'egoisme, abati els murs que separen, extirpi les arrels amargues que enverinen les relacions, redreci els senders distorsionats per l'odi, la maledicència, la indiferència, l'orgull.
I l'evangelista Marc ho subratlla: "Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem" per fer-se batejar i alhora confessar cadascú els seus pecats. La Santa Litúrgia del diumenge, les nostres esglésies, per petites o grans que siguin, es converteixen en lloc on aplegar-nos entorn del Baptista i de la seva predicació. Quan la Paraula de Déu és anunciada i predicada, s'obre el camí del Senyor. Feliços nosaltres si sabem acollir-la i recorre-la, perquè ens conduirà sens dubte a trobar-nos amb el Senyor que ve.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.