LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

I d'Advent Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 29 de novembre

I d'Advent


Primera Lectura

Isaïes 63,16-17.19; 64,2-7

Tu ets el nostre pare,
perquè Abraham no sap qui som
i Jacob no ens ha conegut.
Tu, Senyor, ets el nostre pare;
des de sempre, el teu nom és "Redemptor nostre".
Senyor, per què permets
que ens desviem del teu camí,
que el nostre cor s'endureixi i no et veneri?
Reconcilia't amb nosaltres, que som servents teus:
som el poble que tens per heretat.
Des de fa temps ja no ens governes,
i nosaltres ja no portem el teu nom.
Oh, si esquincessis el cel i baixessis!
Al teu davant es fondrien les muntanyes!
quan fessis prodigis inesperats i terribles.
Baixaries, i les muntanyes es fondrien davant teu.
Mai no s'ha sentit a dir;
cap orella no ha sentit
ni cap ull ha vist mai un altre Déu, fora de tu,
que afavorís així els qui confien en ell!
Però ara has colpit els qui amb goig obraven el bé
i es recordaven dels teus camins.
Tu t'has irritat i nosaltres ens hem desviat,
per més que seguir-te era sempre la nostra salvació.
Tots som ara com gent impura,
les nostres bones obres són com una roba tacada d'impureses.
Ens hem marcit com la fulla caiguda
i les nostres culpes se'ns emporten com el vent.
Ningú no invoca el teu nom
ni es desvetlla per recórrer a tu.
Ens amagues la teva mirada
i permets que ens fonguem per les nostres culpes.
Però malgrat tot, Senyor, tu ets el nostre pare.
Nosaltres som l'argila, i tu, el terrisser:
tots som obra de les teves mans.

Salm responsorial

Salm 79 (80)

Antífona

Senyor, fes-nos veure la llum de la teva mirada i serem salvats.

- Pastor d’Israel, escolta,
tu que guies els de Josep com un ramat;

- tu que tens querubins per carrossa,
resplendeix davant d’Efraïm, de Benjamí i de Manassès.

- Desvetlla el teu poder,
vine a salvar-nos.

= Déu de l’univers, renova’ns, †
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats.

= Senyor, Déu de l’univers, †
fins quan estaràs irritat
mentre el teu poble et suplica?

- Ha de menjar amb llàgrimes el pa,
ha de beure a glops els seus plors.

- Ens has deixat a les disputes dels veïns;
els enemics es riuen de nosaltres.

= Déu de l’univers, renova’ns, †
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats.

- Una vinya vas portar d’Egipte;
per plantar-la, tragueres els nadius.

- Li havies deixat el terreny net,
va arrelar-hi, va omplir tot el país.

- La seva ombra cobria les muntanyes,
el seu brancatge, els cedres més alts;

- els seus sarments s’estenien fins al mar,
els seus rebrots, fins al Gran Riu.

- Com és que has derrocat la seva tanca
perquè en prenguin el raïm els vianants?

- Hi entren els senglars a devastar-la
i les malures dels camps la devoren.

- Déu de l’univers, torna,
esguarda des del cel i mira,

= vine a visitar aquesta vinya, †
el rebrot que la teva mà havia plantat,
el fill que havies enfortit.

- Una mirada teva d’amenaça,
i ni rastre quedarà dels qui la tallen i la cremen.

= Que la teva mà reposi †
sobre l’home que hi ha a la teva dreta,
el fill d’home a qui tu dónes la força.

- No ens apartarem mai més de tu;
dóna’ns la vida i invocarem el teu nom.

= Senyor, Déu de l’univers, renova’ns, †
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats.

Segona Lectura

1a Corintis 1,3-9

Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. I és que el testimoni de Crist s'ha refermat tant entre vosaltres, que no us manca cap mena de do, mentre espereu la seva manifestació. Déu també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia que vindrà nostre Senyor Jesucrist sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 13,33-37

"Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!
(Mt 26,1-5; Lc 22,1-2)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Amb aquest diumenge d'Advent comença el nou any litúrgic. Al llarg d'aquest any la Litúrgia ens convida a entrar en el misteri de Jesús, des del seu naixement fins a la predicació del Regne de Déu a Galilea i a Judea, per arribar a la seva passió, mort, resurrecció i ascensió al cel de Déu. L'any litúrgic ens fa contemporanis del Senyor, fins al punt de poder dir amb l'apòstol "ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi".
L'Advent ens convida a alçar la mirada al cel i obrir el cor al Senyor que ve. L'Evangeli ens adverteix: "Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment" (13,33). Jesús compara el deixeble de l'Advent a un porter que ha d'estar atent tota la nit esperant que l'amo truqui a la porta per poder entrar. El porter ha de vetllar, ha d'estar-se al costat de la porta per obrir-la de seguida quan ell torni. I això tant pot ser que sigui al vespre o a mitjanit, a l'alba o al matí. La comparació és curiosa, però d'una gran claredat. En l'espera del Senyor cal sempre estar a punt. Podríem dir que aquest és el sentit de la Litúrgia en aquest temps, així com el de l'escolta quotidiana de la Paraula de Déu al llarg d'aquestes setmanes.
Vetllar significa no perdre's darrere d'un mateix, seguint les pròpies tasques més aviat insignificants, i en cap cas adormir-se en la son del propi narcisisme. El porter es queda vetllant al costat de l'entrada i tan bon punt sent l'amo que s'acosta, li obre la porta, la del seu propi cor, la de la comunitat, per acollir tots aquells que truquen demanant ajuda, consol, suport. Tots aquells que truquen, juntament amb Jesús, són els nostres "amos". Aquest és el significat de les paraules de l'Apocalipsi: "Mira sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi". (Ap 3,20).
L'Advent ens convida a vetllar, a restar desperts sense deixar-se emportar per l'endormiscament de qui pensa que ja no cal que es preocupi de res, perquè ja ha fet molt; pel son més aviat trist del pessimisme; per la inèrcia, per la qual no val la pena fer res; pel son agitat i sempre insatisfet a causa del propi interès i l'autoafirmació. La Paraula de Déu ens demana de desvetllar-nos del son de qui evita l'escolta, del son de l'impacient que ho vol tot immediatament i no pot esperar. Vetllar vol dir escoltar la Paraula de Déu, estar a punt d'acollir els germans i els pobres, i dir al Senyor: "Vine Senyor Jesús, vine de pressa, porta consol i pau a aquest món nostre. Esquinça el cel i obre un futur per a aquells que són aixafats pel mal. Allibera'ns de l'amor per nosaltres mateixos, que ens endormisca el cor i ens fa indiferents. Ensenya'ns a escoltar la teva veu i a reconèixer-te per obrir-te la porta del cor, tu que ets l'hoste dolç, l'amic de sempre, la nostra esperança".

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.