LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Festa de Jesucrist Rei de l'univers
Festa de Crist Rei de l'univers
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 22 de novembre

Festa de Jesucrist Rei de l’univers
Festa de Crist Rei de l'univers


Primera Lectura

Ezequiel 34,11-12.15-17

"Això us anuncia el Senyor Déu: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s'havien dispersat. Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor Déu. Buscaré l'ovella perduda, recolliré l'esgarriada, embenaré la que s'havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l'ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat.
"I a vosaltres, ovelles meves, això us anuncia el Senyor Déu: Mireu, jo jutjaré entre una ovella i una altra, entre els marrans i els bocs:

Salm responsorial

Salm 22 (23)

Antífona

El Senyor és el meu pastor: no em manca res.

- El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.

= Em fa descansar en prats deliciosos, †
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.

- Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom.

- Ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.

= Perquè tu, Senyor, ets vora meu: †
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.

- Davant meu pares taula tu mateix,
i els adversaris ho veuen;

- m’has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.

- N’estic cert, tota la vida m’acompanyen
la teva bondat i el teu amor.

- I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

Segona Lectura

1a Corintis 15,20-26.28

Però, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d'autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la mort, I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 25,31-46

"Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
"-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
"Llavors els justos li respondran:
"-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
"El rei els respondrà:
"-En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, m'ho fèieu a mi.
"Després dirà als de la seva esquerra:
"-Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
"Llavors ells li respondran:
"-Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
"Ell els contestarà:
"-En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
"I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.
(Mc 14,1-2; Lc 22,1-2)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Escriu l'Evangeli que el judici comença amb la separació els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres. I els posa els uns a la dreta i els altres a l'esquerra. Al contrari del que es podria pensar la línia de divisió no passa entre un poble i un altre, sinó en l'interior del mateix poble, i no separa els creients dels no creients sinó que divideix a l'interior dels dos grups. El mateix passa a l'interior de les persones, per això una part de nosaltres està a l'esquerra i l'altra a la dreta de Jesús. El criteri de la separació no es basa en la diversitat ideològica, cultural, i ni tan sols religiosa, sinó en la relació que cadascú ha tingut amb els pobres. I de cadascú de nosaltres es salva aquella part o aquell temps de vida que ens ha vist donar menjar als afamats, donar beure als assedegats, vestir als qui van nus, visitar als empresonats. La resta, el que queda a l'esquerra, és cremat, destruït.
El mateix jutge, Jesús, es presenta i diu: "Tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure... ". El diàleg entre el jutge i els interlocutors dels dos grups es centra en aquest aspecte desconcertant: el jutge universal de la fi dels temps, que tots, bons i dolents, creients i no creients, reconeixen com a Rei i Senyor, té el rostre d'una persona que viu al carrer, d'un ancià abandonat, de l'infant discapacitat, dels tants estrangers rebutjats i no acollits. La llista cadascú la pot allargar, n'hi ha prou amb donar un tomb pels carrers de les nostres ciutats. La repetició monòtona, en pocs versets, de les sis situacions de pobresa, indica com en són de freqüents i repetides entre nosaltres. És a dir, l'enfrontament decisiu entre nosaltres i Déu no té lloc en un context de fets heroics i extraordinaris, sinó en la quotidianitat dels encontres amb els febles i pobres. El criteri de la salvació, segons l'Evangeli, és la pràctica de l'amor i la cura dels pobres, independentment de si se sap o no se sap que el mateix Jesús és present en ells.
La identitat entre Jesús i els pobres és un fet objectiu. Ells són sagrament de Crist, no perquè siguin bons i honestos, sinó únicament perquè són pobres. Aquells que es salven afirmen explícitament que no han reconegut el Crist en els pobres que han ajudat. Però això no compta, el que realment compta és la compassió i l'ajuda i, si es vol, un cor commogut pels sentiments del Senyor, se sàpiga o no. El cert és que l'ajuda als pobres decideix la nostra salvació personal i comunitària.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.