LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia

Pregària amb els sants

Memòria de sant Jeroni, doctor de l'Església, que morí a Betlem l'any 420. Va traduir la Bíblia al llatí. Pregària perquè la veu de les Escriptures sigui escoltada en totes les llengües Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 30 de setembre

Memòria de sant Jeroni, doctor de l'Església, que morí a Betlem l'any 420. Va traduir la Bíblia al llatí. Pregària perquè la veu de les Escriptures sigui escoltada en totes les llengües


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Job 9,1-12.14-16

Job va replicar:
Ja sé prou que és així:
com pot l'home ser just contra Déu?
I si volia tenir raó,
Déu li faria mil preguntes
i ell no en respondria cap ni una.
Déu és savi i poderós.
¿Qui pot plantar-li cara i continuar vivint en pau?
Quan s'indigna, capgira les muntanyes,
les canvia de lloc amb el seu enuig.
Fa tremolar la terra
i els seus pilars trontollen.
Si li ho mana, el sol no surt,
pot tancar amb pany i clau les estrelles.
Ell, tot sol, desplega el cel
i camina per les ones de la mar.
Ha fet l'Óssa i Orió,
les Plèiades i les Cambres del Sud.
Fa coses tan grans que no es poden abastar,
no es poden comptar els seus prodigis.
Passa pel meu costat i no el veig,
em passa a frec i no me n'adono.
Si vol prendre alguna cosa,
qui li ho pot impedir?
Qui gosaria dir-li: Què fas?
¿Sóc jo qui li he de respondre?
¿Buscaré arguments en contra d'ell?
Per més que sóc innocent, no puc replicar.
¿He de demanar gràcia al qui em condemna?
Si el convoqués i ell ho acceptava,
no crec que escoltés el meu clam.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Què és l'home davant de Déu, el creador, aquell que sosté el món i disposa la creació segons la seva saviesa? Job se sent aclaparat per la omnipotència de Déu: "Fa coses tan grans que no es poden abastar, no es poden comptar els seus prodigis". I pel que fa a la justícia, ell és inescrutable. L'home no pot fer res: "Sóc just, i la meva boca em condemna; ell em declara culpable, malgrat que sóc innocent". Job no rep cap ajuda de les paraules del seu amic Bildad. No el convencen del seu pecat, ni el sostenen en el difícil diàleg amb el Senyor. La grandesa de Job rau en no callar, en preguntar al Senyor, en indagar la seva presència, cercant-la en el si de la creació i de la història. Els amics, d'altra banda, només aconsegueixen proposar una teologia de curta volada, que repeteix una i altra vegada que l'home és colpit pel mal a causa del seu pecat. Job davant d'aquesta teologia impassible, respon que de res val ser innocent o culpable davant d'un Déu que no sembla preocupat pel dolor de l'home: "Ni que em banyés amb aigua de neu i em rentés les mans amb lleixiu, ell em capbussaria en la brutícia i fins els meus vestits tindrien fàstic de mi". Però en les paraules que conclouen aquest discurs de Job, es fa present la particularitat de la relació que el lliga a Déu: "Si hi hagués un àrbitre entre ell i jo, que tingués autoritat sobre tots dos... ". Job no considera Déu un àrbitre, un jutge que dóna una sentència d'innocència o culpabilitat, com voldrien els amics, sinó un amic a qui es dirigeix. I això fa encara més profund el drama de Job, que no cessa de parlar amb el seu Senyor: la seva fe és més gran que el dolor que pateix.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.