Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Proverbis 21,1-6.10-13
El cor del rei, en mans del Senyor, és com l'aigua dels recs:
el gira cap on vol.
L'home creu sempre que els seus camins són dreturers,
però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor.
La pràctica del dret i la justícia,
el Senyor la prefereix als sacrificis.
Esguard altiu i cor ambiciós:
tot el que fan els malvats és dolent.
Els projectes del diligent porten guanys;
els de l'impacient, només pèrdues.
Fortuna guanyada amb engany:
fum que es desfà, parany mortal.
El malvat cobeja, tot ell, la maldat;
ni tan sols li fa goig un amic.
El càstig de l'insolent alliçona l'ignorant;
quan el savi rep una lliçó, augmenta el seu saber.
El just mira la casa dels malvats:
veu com els cau al damunt la desgràcia.
Qui no escolta el clam del pobre
no obtindrà resposta quan cridi ell.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El creient, si vol tenir la saviesa del cor, ha d'aprendre a discernir amb humilitat el que és recte davant els ulls de Déu i posar-ho en pràctica cada dia: és el sentit del recull de proverbis que la litúrgia posa a la nostra consideració. L'autor sagrat adverteix: "L'home creu sempre que els seus camins són dreturers". En realitat, no és així, perquè el Senyor és qui determina si aquests camins condueixen a la vida o a la mort: "el Senyor és qui sospesa les intencions del cor". És savi aquell que tracta de llegir la història d'aquest món amb els ulls de Déu, deixant-se il·luminar per la seva Paraula, de la que ha de nodrir-se cada dia. No només no és possible separar el culte de la l'acció per la justícia i l'equitat, sinó que l'autor suggereix que són superiors al mateix culte. La saviesa -que ve directament de Déu- requereix compassió i misericòrdia: "Esguard altiu i cor ambiciós: tot el que fan els malvats és dolent". És ben clara la condemna d'un cor orgullós i dur que no es commou per qui passa necessitat. I això encara es fa més evident al final del fragment, que il·lumina el que s'ha dit fins ara. Per l'autor sagrat és decisiva l'atenció als més pobres. El seu crit no deixa mai indiferent el cor de Déu. El creient ha d'aprendre la importància de la predilecció que ha de tenir pels pobres, sabent que en depèn la mateixa relació amb Déu. En efecte: "Qui no escolta el clam del pobre no obtindrà resposta quan cridi ell".
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
