LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dimarts 14 de juliol


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Isaïes 7,1-9

En temps d'Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i nét d'Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d'Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir.
Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i del seu poble s'estremí, com s'estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada. Aleshores el Senyor va dir a Isaïes:
-Vés amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: "Una resta tornarà") a trobar Acaz, a l'extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors, i digues-li: "No perdis la calma, no tinguis por, no et deixis intimidar per la fúria dels arameus de Ressín i la fúria del fill de Remaliahu: és tan sols la fumarada de dos caps de tió. Els arameus i les tropes efraïmites de Pècah volen la teva ruïna. Han dit: 'Ataquem Judà, fem-li por! Que es passi al nostre bàndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.' Però el Senyor Déu et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:
"Ressín és rei de Damasc i prou,
i Damasc és tan sols capital dels arameus;
el fill de Remaliahu és rei de Samaria i prou,
i Samaria és tan sols capital d'Efraïm.
D'aquí a seixanta-cinc anys,
Efraïm no existirà com a poble.
Si no teniu fe,
no us podreu mantenir ferms."

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El petit regne de Judà corre el risc d'entrar en guerra. A través del profeta el Senyor vol salvar Israel de la destrucció. Isaïes, amb el seu fill Xear-Jaixub el nom del qual significa "una resta tornarà", és enviat a comparèixer davant el rei Acaz. El rei ha de veure en ell un senyal d'esperança per al poble de Judà. El profeta diu al rei: "No perdis la calma, no tinguis por, no et deixis intimidar". Es tracta d'una invitació a no tenir por davant el perill que s'acosta. Però la tranquil·litat del creient només té sentit si es basa en la certesa que Déu no abandona el seu poble. Més endavant Isaïes dirà: "Us salvareu si us convertiu i deixeu d'inquietar-vos. Trobareu la força en la calma i en la confiança" (30,15). La crida a la fe és central en la totalitat de l'experiència bíblica, com ho és en aquest passatge del profeta. La força de la fe és desconeguda per a qui està acostumat a confiar només en si mateix i en les seves pròpies forces. La fe en Déu és tot el contrari de la por que, sovint, és conseqüència de l'orgull arrogant. Ni les aliances humanes ni la recerca neguitosa de seguretat podran protegir i garantir un futur de pau. Els homes i les dones de fe poden ser constructors de pau i seguretat si confien en Déu i en la seva Paraula. No només seran alliberats de la por, sinó que podran resistir al mal i vèncer-lo. No oblidem mai l'afirmació que clou aquesta pàgina: "Si no teniu fe no us podreu mantenir ferms".

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.