Record de Floribert Bwana Chui, jove congolès, assassinat per desconeguts a Goma perquè es va oposar a un intent de corrupció. Llegir més
Record de Floribert Bwana Chui, jove congolès, assassinat per desconeguts a Goma perquè es va oposar a un intent de corrupció.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Osees 10,1-3.7-8.12
Israel era un cep fecund
que donava molt de fruit.
Com més abundaven els seus raïms,
més altars es construïa;
com més fèrtil era el país,
més pilars sagrats aixecava.
Tenen el cor esmunyedís
i ara ho pagaran:
el Senyor derrocarà els seus altars
i els arrasarà els pilars sagrats.
Ara diran: "No tenim rei
perquè no hem reverenciat el Senyor.
I, a més, un rei, de què ens serviria?"
Samaria i el seu rei desapareixen,
com un branquilló que l'aigua s'emporta.
Són destruïts els recintes sagrats d'Aven,
que eren el pecat d'Israel.
Creixeran cards i espines
sobre els seus altars.
Llavors diran a les muntanyes: "Cobriu-nos!",
i als turons: "Caieu damunt nostre!"
Vaig dir: "Sembreu-vos llavor de justícia,
colliu fruits de bondat;
llaureu-vos un camp nou.
Ara és el moment de cercar-me a mi, el Senyor,
fins que jo vingui i escampi
la salvació damunt vostre."
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Osees és el primer dels profetes de l'Antic Testament que compara Israel a una vinya: "Israel era un cep fecund que donava molt de fruit". Amb aquesta imatge el profeta mostra la prosperitat del poble d'Israel. Per això és tan amarg veure el contrast entre l'abundància de la vinya, fruit de l'obra del Senyor, i la duresa de cor d'Israel que rebutja la seva ajuda. Déu confia al seu poble una missió important que és descrita amb la imatge del conreu i la sembra. Efraïm i Jacob, és a dir, tot el poble d'Israel, són cridats per Déu a sembrar justícia en el camp de la vida per poder collir bondat. Justícia i bondat són el resultat de l'elecció de qui cerca el Senyor i escolta fidelment la seva Paraula. Per contra, qui sembra iniquitat segarà injustícia. El Senyor confia a tots la tasca de sembrar justícia en un món que no coneix ni la justícia ni la compassió. Malauradament, cadascú, en general, cerca seguretat i abundància només per a si mateix. Però, qui confia en la seva pròpia força, s'allunya de Déu i construeix un món radicalment violent, injust, en el qual la guerra es converteix en l'instrument per imposar el propi poder (vv. 13-14). La justícia de Déu, que va molt més enllà del simple càlcul i de la mesura estreta de la comptabilitat humana, es realitza en la bondat i la misericòrdia. Cada creient rep l'encàrrec de conrear cada dia el camp de la vida sembrant amor i misericòrdia perquè produeixin fruits de justícia per a tots. En un món com el de l'inici d'aquest mil·lenni és més urgent que mai acollir aquesta paraula del profeta.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
