Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Amós 5,14-15.21-24
Cerqueu el bé i no el mal,
si voleu viure;
així el Senyor, Déu de l'univers,
serà amb vosaltres, tal com ara preteneu.
Avorriu el mal i estimeu el bé,
defenseu la justícia als tribunals;
potser llavors el Senyor, Déu de l'univers,
s'apiadarà dels supervivents de Josep.
Diu el Senyor:
"Detesto i refuso les vostres festes;
els vostres aplecs sagrats, no els puc veure.
Ni que m'oferiu holocaustos
i ofrenes, no m'hi complac;
els sacrificis de comunió, ni tan sols me'ls miro.
No em molesteu més amb el xivarri dels vostres cants.
No vull sentir el so de les vostres arpes.
Deixeu que el dret brolli com l'aigua
i la justícia ragi com un torrent inestroncable.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Les paraules del profeta Amós volen revelar i condemnar la hipocresia dels que continuen oprimint als pobres, però es pensen que són justos perquè realitzen un culte d'acord amb les normes del temple. No hi pot haver culte a Déu sense justícia cap als pobres. Sobre aquest punt els profetes són molt clars i tots coincideixen. Déu mostra el seu enuig davant un poble que l'honora amb els llavis i amb rituals, però no practica la justícia ni defensa els pobres. El profeta Amos és molt dur: "Diu el Senyor: "Detesto i refuso les vostres festes; els vostres aplecs sagrats, no els puc veure. ... Deixeu que el dret brolli com l'aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable". S'ha de tenir molt present aquesta crida, sovint oblidada en un món que escolta poc el crit dels pobres perquè està centrat en si mateix i en la recerca frenètica d'un benestar individual. La invitació del profeta ens ajuda a trobar el camí perquè la nostra fe sigui viva, efectiva: "Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals". No es pot ser cristià sense tenir presents aquestes paraules profètiques. No es pot viure com si el mal i la injustícia no existissin. Tot i això, la queixa no és suficient. Cal comprometre's pel bé, treballar per la justícia. El nostre amor pels pobres neix d'un dret que tenen, el de ser estimats i ajudats. Fer el bé significa complir la tasca de la creació que el Senyor ha volgut adreçada al bé, a fi que tots puguem participar en el bé de tots. Hi ha un poble de pobres esperant que tothom escolti el seu crit i cerqui, amb ells, el bé.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
