LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Festa de la Trinitat
Festa de la Trinitat
Les Esglésies ortodoxes celebren la Pentecosta.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 7 de juny

Festa de la Trinitat
Festa de la Trinitat
Les Esglésies ortodoxes celebren la Pentecosta.


Primera Lectura

Èxode 34,4-6.8-9

Moisès va tallar dues taules de pedra com les primeres. L'endemà es va llevar de bona hora i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat, portant a la mà les dues taules. El Senyor baixà enmig del núvol, s'aturà prop de Moisès i pronuncià el seu nom, que és "el Senyor". El Senyor, tot passant davant de Moisès, va proclamar:
-El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor! Tot seguit, Moisès es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra i digué:
-Senyor, ja que m'has concedit el teu favor, vine, si et plau, a acompanyar-nos. És cert que aquest poble va a la seva, però tu perdonaràs les nostres culpes i els nostres pecats i faràs de nosaltres la teva heretat.

Salm responsorial

Salm 3

Antífona

Senyor, ets l’escut que em protegeix, aixeques el meu cap

- Senyor, quants n’hi ha que em persegueixen!
Són molts els qui s’alcen contra meu.

- Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi.»

- Però tu, Senyor, ets l’escut que em protegeix,
ets la meva glòria, aixeques el meu cap.

- Quan crido invocant el Senyor,
ell em respon des de la santa muntanya.

- M’adormo i descanso en pau;
m’aixeco perquè el Senyor em sosté.

- No em fa por la multitud del poble
que acampa al meu voltant.

- Alça’t, Senyor,
salva’m, Déu meu.

- Tu bufeteges els meus adversaris,
trenques les dents dels culpables.

- La salvació ve del Senyor.
Senyor, beneeix el teu poble.

Segona Lectura

2a Corintis 13,11-13

Finalment, germans, estigueu contents, enrobustiu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluda tot el poble sant. Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 3,16-18

Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

La santa litúrgia d'avui ens indica que els primers passos de l'Església nascuda a la Pentecosta es donen en nom de la Trinitat. Tot prové de Déu, del seu misteri d'amor il·limitat que va empènyer el Pare a enviar el seu propi Fill per la salvació de tots els pobles: "Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna" (Jn 3,16), diu Jesús a Nicodem. I l'autor de la Carta als Hebreus esmenta aquest amor sempre en sortida de Déu: "Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill" (He 1,1-2). Jesús, després de la seva resurrecció, va vessar sobre els deixebles l'Esperit Sant que els conduiria a la veritat sencera. La festa de la Trinitat, mentre ens convida a celebrar aquest amor sense límits de Déu, ens fa contemplar l'Església, la Comunitat cristiana, com el fruit de l'amor del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. L'Església, la Comunitat cristiana, no és obra dels homes, no és fruit d'una simple iniciativa humana. És el fruit de Déu, és obra del seu amor, és el seu gran do al món. Per això, l'Església, la Comunitat cristiana, és sobretot un misteri que cal contemplar, acollir, respectar, custodiar, defensar, estimar. És una de les grans conquestes del Concili Vaticà II: l'Església és sobretot un misteri d'amor; misteri per contemplar, acollir, respectar, vetllar, estimar. Només en aquesta realitat l'Església és comunitat i no una institució on només compta l'organització. Qui escolta l'Evangeli amb el cor no només és acollit en una comunitat organitzada, és acollit sobretot en el misteri trinitari, en la comunió amb Déu. Nosaltres vivim en el Pare, en el Fill i en l'Esperit Sant. La tradició tan bonica del signe de la creu, que estem convidats a fer al començament i al final de cada acció, ens recorda precisament aquest misteri en què estem inserits. L'Església té, en la seva pròpia constitució, una vocació: estar al servei de la unitat i de la comunió. La festa de la Trinitat és una insistent invitació a inserir-nos en el dinamisme de Déu, a tenir les seves mateixes ambicions, a viure la seva mateixa vida, a gaudir de l'amor que mai no acaba. El Senyor, que vol la salvació de tota la humanitat, la realitza reunint els homes i les dones al seu voltant en una gran família sense fronteres. La salvació s'anomena, precisament, comunió amb Déu i entre els homes. Potser és un somni ingenu. És, certament, bonic. És el somni de Déu sobre el món.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.