LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 6 de juny


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

2a Timoteu 4,1-8

Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestació i pel seu Regne: proclama la Paraula, insisteix quan és oportú i quan és inoportú, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar. Perquè vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els propis desigs i buscant qui els afalagui les orelles, s'envoltaran d'un munt de mestres, es negaran a escoltar més la veritat i es desviaran cap a les faules. Tu, però, sigues sobri en tot, suporta els sofriments, fes obra d'evangelitzador, compleix bé el teu ministeri.
Pel que fa a mi, ja estic a punt d'oferir la meva vida com una libació; ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. I des d'ara tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestació.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mentre la carta s'atansa a la seva conclusió, Pau insisteix encara més en les recomanacions que fa a Timoteu. Està preocupat pel destí de la comunitat i vol que el deixeble estigui preparat per guiar-la. No té por de posar-li davant els ulls la gravetat de la responsabilitat que li espera, fins el punt que comença les recomanacions amb una solemne exhortació posant-lo davant de Déu i de Jesús, el Senyor, jutge suprem. L'apòstol recorda a Timoteu l'eterna sentència de Jesucrist, que jutjarà "els vius i els morts", i també la seva tasca de pastor de la comunitat. La primera obra que li encomana és l'anunci de la "Paraula". Cap consideració humana ha de condicionar la predicació de l'Evangeli. No importa si és més o menys acceptada pels homes i tampoc no importa si el temps, la manera o les circumstàncies de la predicació troben o no el favor dels homes. Pau exhorta Timoteu a mostrar sobrietat i presentar el missatge evangèlic amb prudència i claredat, però també amb fermesa. La predicació de la Paraula de Déu comporta sofriments i humiliacions, com ho demostra la mateixa vida de Pau. Aquest li escriu mentre té davant seu la mort. Sap que s'acosta el moment en què la seva sang serà vesada com una ofrena sacrificial a Déu en el martiri. En qualsevol cas, la seva mort serà un "retorn" al Senyor. Gira la mirada enrere, repassa la seva vida: ha estat un "combat", però ha custodiat i conservat la fe en Crist. Pot, per tant, esperar amb una esperança ferma "la corona de la victòria", com un atleta que ha tocat la línia de meta victoriós. Sap que la corona de la victòria no la rebrà sol, sinó amb els deixebles que esperen amb amor la seva manifestació. És el destí comú al regne al qual són cridats tots els deixebles: un no es salva tot sol, sinó amb els altres.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.