LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 4 de juny


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

2a Timoteu 2,8-15

Recorda't de Jesucrist, ressuscitat d'entre els morts, sorgit del llinatge de David. Aquest és l'evangeli que jo anuncio, i per ell haig de sofrir fins al punt de trobar-me encadenat com si fos un malfactor. Però la paraula de Déu no està pas encadenada! Per això, jo ho suporto tot pel bé dels elegits, perquè ells també obtinguin la salvació que ens és donada en Jesucrist juntament amb la glòria eterna. Això que dic és digne de fe:
Si morim amb ell, també viurem amb ell.
Si som constants en les proves, també regnarem amb ell.
Si el neguem, ell també ens negarà.
Però encara que siguem infidels,
ell es manté fidel,
ja que no pot negar-se ell mateix.
Recorda'ls tot això, conjurant-los davant de Déu que no s'embranquin en discussions sobre paraules, que només serveixen per a fer mal als qui escolten. Esforça't per presentar-te davant de Déu com un home que mereix la seva aprovació, com un treballador que no té de què avergonyir-se, perquè exposa correctament la paraula de la veritat.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Pau exhorta Timoteu a ser fort, a no desanimar-se, a no abandonar-se a la pusil·lanimitat a la qual tendeix. La font de la seva força és la "gràcia que hi ha en Jesucrist". Del trobament amb Jesús és d'on ha de treure en tot moment inspiració i força pel seu ministeri. L'apòstol li recomana que transmeti l'Evangeli que li ha sentit predicar en presència de molts testimonis, i de confiar-lo a persones "fiables" perquè el transmetin a d'altres. És el sentit de la tradició de l'Església, que aquesta perpetua fent-la passar d'una generació a l'altra. Una cadena ininterrompuda relliga la fe d'avui a la predicació dels apòstols i per tant a Jesús mateix. No es tracta de la transmissió de veritats abstractes ni de rituals buits, sinó de fer present amb paraules i fets la vida de Jesús, que va ser crucificat però que va ressuscitar d'entre els morts. Aquesta predicació cristiana no pot ser pas bloquejada per cap mena de cadenes. Pau es refereix a les cadenes del seu empresonament mentre escriu aquesta carta. Diu que "la paraula de Déu no està pas encadenada". Cap poder humà pot aturar-la. La prova reforça la predicació i el testimoniatge. Pau sap que el seu sofriment forma part de la vocació apostòlica, i la dels deixebles de tots els temps. El martiri, o sigui donar la pròpia vida per Jesús, forma part integrant de l'Evangeli. Pau recorda a Timoteu: "Si morim amb ell, també viurem amb ell. Si som constants en les proves, també regnarem amb ell". Qui dóna la seva vida per Crist esdevé cohereu de la glòria amb ell. És tràgic, en canvi, el destí de qui se separa de Crist. És bo saber, afegeix l'apòstol, que Jesús "resta fidel": no traeix mai. Es tracta d'un advertiment patern que l'apòstol vol donar als creients perquè sàpiguen que Jesús, malgrat tot, ens espera, com el pare de la paràbola espera el retorn del fill pròdig. El seu amor per nosaltres és més fort que la nostra feblesa i el nostre pecat.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.