LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia

Pregària per l'Església

Memòries dels sants Addai i Mari, fundadors de l'Església caldea. Pregària pels cristians de l'Irak. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 28 de maig

Memòries dels sants Addai i Mari, fundadors de l'Església caldea. Pregària pels cristians de l'Irak.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 22,30; 23,6-11

L'endemà, volent saber exactament de què l'acusaven els jueus, el tribú va fer deslligar Pau i ordenà que es reunissin els grans sacerdots i tot el Sanedrí. Després va fer baixar Pau perquè comparegués davant d'ells.
Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí:
-Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l'esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen.
Tan bon punt hagué dit això, es va originar un conflicte entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí. En efecte, els saduceus no accepten que hi hagi resurrecció, ni àngels, ni esperits, mentre que els fariseus creuen en totes tres coses. Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns mestres de la Llei del grup dels fariseus es van aixecar i protestaven enèrgicament:
-No trobem res de mal en aquest home: qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel!
El conflicte era tan violent que el tribú va tenir por que Pau acabaria trossejat, i va ordenar que la tropa baixés a treure'l d'enmig d'ells i el conduís a la caserna.
La nit següent, el Senyor es va aparèixer a Pau i li digué:
-Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Pau, deslligat de les cadenes, és conduit davant del Sanedrí per aclarir el motiu de la seva culpa. L'apòstol, "mirant fixament" i segur de l'ajut del Senyor, es dirigeix als membres del Sanedrí anomenant-los "germans". Pau vol demostrar que ell és "veritable" jueu, i els cristians, per tant, veritables hereus del judaisme. Mira de resumir tot el que ja havia dit en la seva defensa (22,1-22) subratllant que ha actuat amb "consciència recta" davant de Déu. El gran sacerdot rep com un insult aquesta resposta i ordena de pegar-lo a la boca, repetint d'aquesta manera, quasi al peu de la lletra, l'episodi del procés de Jesús. Pau, que coneix des de dins les diferències existents entre els saduceus i els fariseus, suscita el debat sobre la seva fe en la resurrecció dels morts. Aquest seu argument suscita un enrenou entre els diferents grups, fins a fer dir a favor de l'apòstol per part d'alguns dels presents el mateix que va ser dit també de Jesús: "No trobem res de mal en aquest home". Davant la intensificació del conflicte, el tribú creu oportú de retornar Pau a la cel·la per por que sigui linxat. De nit, Pau sent el Senyor que li anuncia la missió de predicar l'Evangeli a Roma: "Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma". Ara el "camí" de Pau està marcat amb claredat: "hauràs" -li diu Jesús- de predicar l'Evangeli a Roma. L'escena deixa els jueus en el seu debat intern, presoners d'ells mateixos i de les seves disputes, mentre l'apòstol rep del mateix Senyor la indicació del més enllà: de Jerusalem a Roma. És una indicació de gran valor per qui corre el perill de tancar-se en les disputes internes i perd de vista l'obediència a la Paraula sempre nova del Senyor.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.