LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 24 de febrer


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jaume 3,13-18

¿Qui de vosaltres es té per savi i expert? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres! Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat. Aquesta saviesa no ve de dalt, sinó de la terra, de les passions, dels dimonis. Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions. En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. El fruit de la justícia és sembrat en esperit de pau pels qui treballen per la pau.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

"Qui de vosaltres és té per savi i expert?" La Paraula de Déu interroga sempre a qui l'escolta, encara que no sempre explícitament com ho fa Jaume, el qual convida els lectors a examinar-se sobre la saviesa i sobre la manera de comportar-se. La veritable saviesa i la correcta comprensió es mesuren en la línia de l'acció. Especialment el qui té responsabilitat de govern ha de demostrar saviesa en la conducta, sense la seguretat que prové de la funció que exerceix. Jaume reitera que no és la saviesa "de la terra" la que fa bella i harmònica la vida dels individus o de la comunitat. Aquesta saviesa, de fet, té les seves arrels en l'esperit "diabòlic": divideix els germans i les germanes perquè és plena de gelosia i de rivalitat. "La gelosia i l'esperit de rivalitat" inspiren sovint la nostra societat, fins i tot de vegades la comunitat cristiana. Beda el Venerable escriu: "Pau també diu: l'home carnal no comprèn les coses de l'Esperit de Déu" (1Co 2,14). Una saviesa polèmica i superba es descrita justament com a terrenal, animal i diabòlica, perquè quan l'ànima cerca la glòria terrenal és privada de la gràcia espiritual i pensa només en el que és natural des del pecat original. El cas contrari és "la saviesa que ve de dalt", de Déu mateix. Jaume enumera set característiques de la saviesa segons Déu: és pura, pacífica i amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, imparcial i sincera. La primera característica, "pura", represa al final amb "sincera", indica aquí la lleialtat cap els altres, en oposició a la mentida que fa tant de mal. La resta dels adjectius descriuen la manera de viure amb els altres caracteritzat per la sinceritat i l'amor. Només d'aquesta manera es pot viure amb la veritable pau que genera justícia. Jaume ens ajuda a demanar la saviesa que ve de dalt, la que resulta incomprensible als savis d'aquest món i que és revelada als senzills, perquè és saviesa del cor. L'apòstol Pau, en aquesta mateixa línia, exhorta així als corintis: "Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi. Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d'aquest món és un absurd" (1Co 3,18-19).

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.