LA PREGÀRIA CADA DIA

Festa de la presentació de Jesús al temple
Festa de la Presentació de Jesús al Temple. Record dels dos ancians, Simeó i Anna, que esperaven amb fe el Senyor. Oració pels ancians. Memòria del centurió Corneli, primer pagà convertit i batejat per Pere.

Primera Lectura

Malaquies 3,1-4

El Senyor de l'univers us diu: Jo envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu, i tot seguit entrarà al seu temple el Sobirà que vosaltres cerqueu. El missatger de l'aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve.
Qui resistirà el dia de la seva arribada? Qui es mantindrà dret quan ell aparegui? Perquè és com el foc del fonedor, com el sabó de rentar roba. S'asseurà com qui depura i refina la plata, i purificarà els descendents de Leví. Els refinarà com la plata i l'or. Llavors presentaran al Senyor ofrenes dignes d'ell. Les ofrenes de Judà i de Jerusalem seran agradables al Senyor com ho eren en els temps antics, en èpoques passades.

Salm responsorial

Salm 23 (24)

Antífona

Oh Senyor, ets el rei de la glòria.

- És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.

- Ell li ha posat els fonaments als mars profunds;
les bases, a les aigües abismals.

- Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se en el seu temple sant?

= El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, †
que no confia en els déus falsos
ni jura per ganes d’enganyar.

- Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que el salva.

- Aquest és el poble que el cerca,
que cerca el teu rostre, Déu de Jacob.

= Portals, alceu les llindes; †
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria!

= Qui és aquest rei de la glòria? †
És el Senyor, valent i poderós,
és el Senyor, poderós en el combat.

= Portals, alceu les llindes; †
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria!

= Qui és aquest rei de la glòria? †
És el Senyor de l’univers,
ell és el rei de la glòria.

Segona Lectura

Hebreus 2,14-18

Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida. Ell, de fet, no ha vingut a tenir cura dels àngels, sinó dels descendents d'Abraham.
Per això calia que es fes en tot semblant als germans i així fos davant de Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble. I havent passat ell mateix la prova del sofriment, ara pot ajudar els qui són provats.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 2,22-40

Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient:
-Ara, Senyor, deixa que el teu servent
se'n vagi en pau, com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador,
que preparaves per presentar-lo a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble.
El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
-Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s'aixequin a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts.
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'infant creixia i s'enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Han passat quaranta dies després de Nadal, l'Església celebra avui la festa de la Presentació de Jesús al Temple, que segons l'Evangeli de Lluc va ser quan Maria i Josep van portar l'infant Jesús al Temple de Jerusalem, lloc de la presència de Déu, seguint les prescripcions de la Llei. Aquesta festa és celebra a l'Orient cristià com la de l'Encontre. És refereix a l'encontre entre Déu i el seu poble que té lloc al temple i celebra Jesús com "llum que es revela a les nacions". El Senyor ve a la nostra vida i ho fa precisament en la litúrgia que celebrem. Ell ve a il·luminar la nostra vida i la vida del món. El cor de molts és encara dins la fosca que no troba una llum. Avui però, la litúrgia ens recorda amb convicció que el Senyor ve a l'encontre del seu poble perquè, com recorda la Carta als Hebreus: "Ell, de fet, no ha vingut a tenir cura dels àngels, sinó dels descendents d'Abraham", que som també nosaltres. Ell ve a trobar-nos en la figura d'un nen acompanyat dels seus pares, i aquest nen és el signe vivent de l'amor de Déu que té cura de tots els homes. Però, qui el reconeix? L'Evangeli parla d'un ancià que es deia Simeó, que "esperava que Israel seria consolat", és a dir, cerca de signes d'esperança i per això es deixa guiar per l'Esperit de Déu. I no es resigna a l'esperit d'aquest món, que pensa que res pot canviar i tot a la història i a la vida està destinat a repetir-se.
Simeó "tenia el do de l'Esperit Sant", diu l'Evangeli. Va al Temple, al lloc on tantes vegades ha escoltat la Paraula de Déu i on ha entès que aquesta paraula era per a ell una profecia: no moriria sense haver vist el Messies, el Crist. L'ancià es deixa guiar per una profecia, no es resigna i demostra tenir un cor atent, en vetlla, que no ha envellit en un mar de queixes com el que de vegades correm el risc de convertir els nostres cors. Quan veu Jesús, Simeó el pren en braços. Jesús, en realitat, es deixa prendre en braços per tots aquells que esperen un consol per a les seves vides i per a la vida d'aquest món. Simeó fa la seva gran professió de fe, expressa la seva sorpresa i la seva joia, la plenitud de la seva vida: "Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador". Els ulls de Simeó miren lluny, estan il·luminats per la Paraula de Déu, no es detenen en el present i en la seva vida, sinó que veuen allò que encara no és visible i ho confia a Maria, la mare de l'infant. Ell serà un signe de contradicció, un signe que pot ser acceptat o rebutjat, de profunda alegria i alhora de sofriment. I aquesta contradicció es converteix en anunci de la creu, d'una vida donada per amor.
Confirmant aquesta profecia hi ha una altra figura que emergeix com un segon testimoni, una anciana, la profetessa Anna, una vídua que als seus 84 anys s'estava sempre pregant al temple, també ella reconeix el Messies en el nen i en parla a tots els qui són presents en el temple. D'aquesta manera succeeix l'encontre entre el Fill de Déu i el seu poble: dos ancians, l'humil Simeó i la vídua Anna, l'han reconegut, els humils i els pobres reben la llum d'aquella vida que es dóna per tots nosaltres, lloen i donen gràcies a Déu i comencen a comunicar aquest evangeli a tothom. I en aquest trobament es revela la força del futur! En la vida de dos ancians i en el trobament entre generacions passa l'esperança de l'Evangeli que es comunica de cor a cor.