Pregària per la unitat dels cristians. Memòria particular de les Esglésies de la Comunió anglicana. Llegir més
Pregària per la unitat dels cristians. Memòria particular de les Esglésies de la Comunió anglicana.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
1r Samuel 16,1-13
El Senyor va dir a Samuel:
-Fins quan t'aniràs lamentant per Saül? Sóc jo qui l'ha rebutjat com a rei d'Israel! Ara omple d'oli el corn i vés. Jo t'envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.
Samuel respongué:
-Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarà.
El Senyor li va dir:
-Pren una vedella i digues que hi vas per oferir un sacrifici al Senyor. Convida Jessè al sacrifici, i jo t'indicaré què has de fer. M'ungiràs rei aquell que jo et diré.
Samuel va fer allò que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre'l, alarmats, i li van preguntar:
-Véns en so de pau?
Samuel respongué:
-Sí, vinc en so de pau. Sóc aquí per oferir un sacrifici al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici.
Samuel també va purificar Jessè i els seus fills i els convidà al sacrifici.
Quan arribaven, va veure Eliab i pensà: "L'ungit del Senyor és aquí, davant d'ell."
Però el Senyor digué a Samuel:
-No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L'he descartat. El que val no és allò que l'home veu: l'home veu l'aparença, el Senyor veu el fons del cor.
Llavors Jessè va cridar Abinadab i el va fer passar per davant de Samuel, però aquest digué:
-No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.
Després Jessè va fer passar Ximà, però Samuel digué:
-No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.
Així Jessè va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel li digué:
-D'aquests set, el Senyor no n'escull cap.
Samuel va afegir:
-No queda cap més fill?
Jessè va respondre:
-Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat.
Samuel li digué:
-Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.
Jessè va fer que l'anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel:
-Ungeix-lo, que és ell.
Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'esperit del Senyor s'apoderà de David. Samuel va tornar-se'n a Ramà.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Samuel ha d'anar a un nou territori perquè el Senyor hi ha reconegut un nou rei: "He escollit el rei entre els seus fills". Samuel s'adona del risc de l'empresa i fa una objecció: "Com puc anar-hi. Si Saül ho sap, em matarà". Però el Senyor li suggereix d'anar a Betlem per tal de superar l'obstacle. Els habitants quan el veuen tenen por. Saben bé qui és Samuel i pensen que potser els portarà algun problema. Una vegada tranquil·litzats, Samuel ofereix el sacrifici i va a trobar Jessè que fa desfilar els seus fills davant d'ell. Jessè i els ancians no saben que són testimonis d'un esdeveniment decisiu per a la vida d'Israel. Passa Eliab, el primer dels fills de Jessè, i Samuel es sent atret per ell; però el Senyor, que parla directament al profeta, l'exhorta a no fixar-se només en l'aspecte físic. Descartat Eliab, tots els altres filles de Jessè són trobats inadequats. Falta el vuitè fill, el més jove. Als ulls del pare sembla no comptar gaire, tan poc que ni tan sols li han presentat. Samuel demana que se'l cridi; no es soparà fins que no arribi aquest vuitè fill. És una escena estranya: tots els ancians drets esperant aquest noi del qual ni s'ha pronunciat el nom. Arriba finalment el jove David. El Senyor l'ha escollit a ell perquè regni sobre Israel. Encara que l'aparença no compti, David és bell: "Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure" (v. 12). "Ungeix-lo que és ell", sent Samuel que li diu Déu. I el profeta l'ungeix tot seguit amb l'oli. Israel ha rebut avui del Senyor un nou rei: "des d'aquell dia l'esperit del Senyor s'apoderà de David" (v. 13). El Senyor i Samuel estan vinculats des d'ara a aquest jove que regnarà sobre Israel. La unció ha fet d'aquest noi l'enviat de Déu. El mateix succeeix a cada cristià quan rep la unció en el Baptisme: la seva grandesa no resideix en la seva "alçada" o en la seva saviesa, sinó només en la predilecció i l'amor de Déu. És el mateix Senyor qui, amb la força del seu Esperit, fa coses grans en els seus fills.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
