LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia

Pregària de la santa creu

Memòria de sant Antoni abat (?356). Seguí el Senyor en el desert d'Egipte i fou pare de molts monjos. Jornada de reflexió sobre les relacions entre el judaisme i el cristianisme. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 17 de gener

Memòria de sant Antoni abat (?356). Seguí el Senyor en el desert d'Egipte i fou pare de molts monjos. Jornada de reflexió sobre les relacions entre el judaisme i el cristianisme.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1r Samuel 8,4-7.10-22

Tots els ancians d'Israel, doncs, es van reunir i anaren a trobar Samuel a Ramà per dir-li:
-Mira, tu ja ets vell i els teus fills no es porten com tu. Dóna'ns un rei que ens governi, tal com tenen totes les altres nacions.
A Samuel li va desagradar que diguessin "Dóna'ns un rei que ens governi", però va pregar al Senyor, i el Senyor li respongué:
-Accedeix al que el poble et demana. No et rebutgen pas a tu, sinó que no em volen tenir per rei a mi. Samuel va transmetre al poble, que li demanava un rei, totes les paraules del Senyor. Els digué:
-Així us governarà el rei que tindreu: prendrà els vostres fills perquè serveixin en els seus carros de guerra i perquè facin d'escorta davant la seva carrossa. Els prendrà per fer-los oficials que comandin mil homes o bé cinquanta. Els farà llaurar els seus propis conreus i segar els seus propis sembrats, i els farà fabricar les seves armes i els ormeigs dels seus carros de guerra. Us prendrà les filles com a perfumistes, cuineres i pastisseres. S'apropiarà dels millors camps, de les millors vinyes i dels millors oliverars per donar-los als seus cortesans. Exigirà el delme dels vostres sembrats i de les vostres vinyes per pagar els seus funcionaris i els seus cortesans. Requisarà els vostres criats i criades i els vostres millors joves amb els vostres ases i els farà servir en els treballs públics. Es quedarà la desena part dels vostres ramats, i vosaltres mateixos li fareu d'esclaus. El dia que això passi, us queixareu del rei que us haureu triat, però el Senyor no us escoltarà.
El poble no va fer cas de les raons de Samuel i respongué:
-No, no! Volem tenir un rei! Volem ser com les altres nacions i tenir un rei que ens administri justícia, que vagi al davant del nostre exèrcit i que vingui amb nosaltres a la guerra.
Samuel, després d'escoltar la resposta del poble, la va transmetre al Senyor, i el Senyor digué a Samuel:
-Accedeix al que et demanen: dóna'ls un rei.
Llavors Samuel va dir als homes d'Israel:
-Que cadascú torni a casa seva.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest capítol ocupa un lloc clau en la història de la monarquia a Israel. És el mateix poble que demana al Senyor un rei. Samuel és ja un ancià però encara és jutge d'Israel, tanmateix els seus fills, que ell havia creats jutges: "no es comportaven com ell, sinó que anaven darrere els diners, acceptaven regals i violentaven així el camí de la justícia" (v. 3). Aquests traeixen amb el seu comportament el principi sobre el que es fonamenta Israel, o sigui la pràctica de la justícia per a tothom, sense privilegis ni preferències. La seva corrupció colpeix l'arrel mateixa de la convivència d'Israel. Samuel, per la seva part, no intervé per corregir-los i encara menys per deturar-los. La situació, precipitada a causa de la corrupció, ha esdevingut intolerable. Els ancians del poble, davant aquesta difícil situació, decideixen demanar un rei, "tal com tenen totes les altres nacions" (v. 5). Samuel es disgusta per aquesta demanda de la que no comprèn ben bé el sentit. Però el Senyor que llegeix el més profund, li ho explica: "Accedeix al que el poble et demana. No et rebutgen pas a tu, sinó que no em volen tenir per rei a mi" (v. 7). El Senyor subratlla que tota la història d'Israel és plena "d'abandonaments", de sortides cap a d'altres déus. I, malgrat tot, diu a Samuel que ha de concedir allò que demanen els ancians. El Senyor no ho aprova, però no ho impedeix. Demana però, a Samuel que adverteixi els israelites sobre les conseqüències de la seva elecció. El poble tornarà a ser esclau. Israel, que té molt viva la memòria de l'Èxode i l'alliberament de l'esclavatge, ha de ser advertit que la monarquia porta a reviure l'antiga situació d'esclavitud: "li fareu d'esclaus". Llavors, quan "es queixarà" a Déu lamentant-se, el Senyor "no els escoltarà" (v. 18). Amb la petició d'un rei s'infringeix el cor mateix del pacte de fidelitat absoluta i única que lliga el Senyor i Israel. El poble prefereix equiparar-se als altres pobles, pensant que el rei és el garant de la seva llibertat. El Senyor, que vol guiar el seu poble amb amor i no amb tirania, deixa lliure Israel, però l'adverteix que el desig de tenir un rei neix d'un orgull cec i porta a la derrota. Afortunadament però, l'amor de Déu és molt més fort que les nostres traïcions. Altrament no podem jugar amb el cor, ni amb el nostre ni amb el de Déu.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.